ARRIBA CON EL TIROLIROLI

Dissabte em vaig sorpendre a mi mateix. He descobert que tinc vertigen a les alçades quan estic a la 'civilització', però quan estic al bosc soc com un primate més.

Per cert, soc el primer del vídeo, no us equivoqueu.

RELATIVITAT TEMPORAL

Ens esperen dies, setmanes, inclús mesos de massiva publicitat i centenars de notícies sobre la nova pel.lícula del Hobbit. Em passa una cosa molt curiosa amb tot el que gira al voltant dels jocs de rol. De petit vaig jugava amb companys de classe, recordo a l'hora del pati ,al migdia, o a casa d'algú. Ho trobava com un món imaginari a l'avast de tothom i amb moltes possibilitats. Amb els anys, m'he fet gran, i he pensat en moltes altres coses. De vegades, aquest tipus de notícies com la del Hobbit, em retornen a la infància i em posen de mala llet perquè penso que ara, tot i ser més gran, ho podria tornar a viure. Però finalment penso que 'en un altre moment, quan tingui temps'. Realment temps puc tenir, tot és relatiu. Potser en les promeses del 2013 inclouré llegir llibres com el Senyor dels anells o intentar veure per 2a vegada la pel.lícula (la primera vegada em vaig adormir). Perquè no fan llibres i pel.lis més curtes?

PÚBLIC vs PRIVAT

Jo soc més de lo públic, lo privat amaga coses. Bé, mooooltes coses.

RICO HELADO DE TUTTIFRUTI

Els experts diuen des de fa temps que els emprenedors i la gent amb iniciativa que vol obrir nous negocis té molts entrebancs. Sovint la burocràcia pot arribar a ser tant frustrant fins al punt de frenar l'aparició de noves empreses amb al qual cosa té un efecte important en  la creació de llocs de treball, importacions, moviment de diners, impostos i ingressos per l'administració, confiança, etc... és a dir, tot aquell cercle virtuós necessari per la bona marxa del país. Pensant en aquest 'cacao' burocràtic us passo una escena d'Un dia a les carreres. Senzillament genial!. Que vagi bé la setmana.

EXECUCIONS HIPOTECÀRIES

Dimecres vaig escoltar detingudament a l'advocada Mª Ángeles Montoya en la seva sessió/presentació sobre les execucions hipotecàries. Durant els més de 90 minuts, els allà assistents vem aprendre d'on venim, en quina situació estem i els possibles escenaris que ens esperen. El rigor que suposa el compliment del contracte hipotecari té impacte sobre la part més dèbil sobretot quan la situació i la coyuntura és pèssima. Ja sabem que tothom és corresponsable de la situació a la que hem arribat, però és evident que no tothom ho està pagant de la mateixa manera. Està molt bé les iniciatives individuals i col.lectives (plataformes) que estan sorgint en els últims mesos; també potser és el moment en que el Golliat de la 'lluita' (els bancs) està més dèbil; i també és veritat que els juristes, els advocats i la pròpia administració mostren intencions de fer coses,.. però el que és cert és que si no ens coordinem,  totes aquestes iniciatives per girar la truita, al final seran més estèrils de lo desitjat.

CONSUM COL.LABORATIU

Continuo amb la campanya de concienciació. Us passo l'últim Valor Afegit on parlen sobre  el creixent Consum Col.laboratiu. És un document amb testimonis molt interessant dels quas hauríem de pendre nota i ficar a la nostra llista de coses a fer. Mireu els primers 14 minuts (la resta són altres reportatges també interessants però sobre una altra temàtica).

CONSUM COL.LABORATIU

CHRISTMAS

Som molts els que en aquestes setmanes perdem el nord, deixem de banda la serietat i els nostres principis. No pot ser que durant 3 setmanes tirem per terra tot el que aconseguim durant l'any. Per què no aplicar el sentit comú durant tot l'any?. No hauria de ser la promesa de cap d'any, hauria de ser la promesa de cada matí quan ens aixequem. Si us plau, moderació i frenem els excessos. 

TIMADORS

Pol Antràs i José Ignacio Conde-Ruiz, col.laborador i sotsdirector de la Fundación de Estudios de Economia Aplicada (Fedea) al seu article titulat La misteriosa caída de la inflación en noviembre, posa de manifest, una vegada més , la curiosa praxis dels nostres governants. El passat mes de novembre, la inflació va tornar a inquietar-se. Tota la rebaixa de preus de la benzina que van assumir les petroleres, pressionades pel Govern estatal, per aconseguir la moderació de l'IPC de novembre (el que serveix de referencia per pujar els pensions) està donant pas al desembre a encariments que res tenen a veure amb les caigudes que encara estan patint la resta de països europeus. Segons l'article d'aquests experts, si la rebaixa de preus de novembre va ser "temporal i imposada per les pressions" del Govern, s'esperen "increments notables en l'IPC en els pròxims mesos i , com a conseqüència, reduccions encara més accentuades en el poder adquisitiu dels pensionistes i dels seus dependents."

SE VA'ABER UN FOLLON

Cada vegada que llegeixo les estadístiques sobre les hores de televisió que es veu al nostre país em poso de mala llet. Us imagineu la de coses que es poden fer en aquestes 3 o 4 hores de tele al dia?. No estic dient que sigui dolent consumir televisió, sinó que s'ha de racionalitzar el seu ús. Jo estic molt per sota de la mitja ja que normalment miro una  mica més de mitja hora. Normalment informatius o programes de 30 o 40 minuts de la tv3 i potser d'algun altre canal que considero de qualitat. Doncs bé, sobre les hores d'emissió i la qualitat em vull parar una estoneta. Estic molt preocupat per l'ocupació creixent que estan tenint els programes diaris d'opinió a cadenes de dretes. Ja sé que tothom emet i veu lo que vol, simplement vull compartir amb vosaltres aquesta inquietud que tinc respecte la invasió premeditada que busca adeptes a qualsevol preu. S'haurà de fer un marcatge, òbviament sense donar-lis audiència.

HIP, HIP, HIPERQUÈ?

Diuen que vaig a contracorrent amb bastants temes. No penso escriure ara tota la llista no sigui que després ho utilitzeu per buscar-me les pessigolles. Un d'aquests temes és l'alcohol. Bé, no tant l'alcohol en sí, sinó la obsessió i la idolatria de molta gent amb l'ampli ventall de begudes com el vi, el cava, la cervesa, etc...Encara no tinc una teoria al respecte, però sí que els meus arguments van sempre en la mateixa línia. No entenc com encara hi ha tantes persones que els agrada l'alcohol i asseguren que la seva afició a la beguda no té res a veure amb els efectes que aquesta té per a l'organisme (i l'impacte cap a les persones del seu entorn!) sinó per motius estrictament 'gustatius'. Aquestes persones porten anys dient això i finalment s'ho han cregut. Encara quedem uns pocs amb sentit comú.

GRRRRRR!

Mireu, ara són els del PP que han esperat a passar les eleccions per donar pel sac. Després del 25N curiosament han sortit a la llum casos de corrupció (PSC), més retallades (CIU) i llançament de míssils contra l'identitat i la cultura catalana. Tot ara, per no perdre vots!. I és que el que estem veient en aquestes últimes hores és un escàndol del que encara no som conscients de la seva accentuada magnitud. Aquests que deien que ara no tocava parlar de 'tonteries identitàries' sinó de coses més importants com crear treball i sortir de la crisi, ara venen a tocar els c… amb una revolucionària llei educativa. Grrrr!

VAGA i APROFITATS

Ja no podia esperar més, avui he decidit publicar una cosa òbvia però que alguns sembla que no tenen clar.

Segons la viquipèdia, 'una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.'. Aquest objectiu pot beneficiar a tots, tant els que fan vaga com els que no fan res o els que simplement baixen el cap i fan veure que no va amb ells. Apa, aquí ho deixo, cadascú amb la seva consciència.

DING DANG DONG

Ja tinc quatre caixes a casa. De fet aquest any he diversificat i, a més de la típica compra que faig per aquestes dates sempre del mateix lloc i de la mateixa marca, he comprat 2 bosses més que he vist noves. Per a  mi el Nadal comença quan els tinc a casa. Són com la prèvia de tot el ens vindrà: enllumenat dels carrers, tendes i centres comercials plens de gent, tapadets fins adalt per no tenir fred, etc…. Ara bé, aquesta no és l'única remesa que compro, segurament dintre d'unes setmanes tornaré una altra vegada. És més, passat festes, tornaré a comprar a qualsevol altre lloc, són igual de bons i molt més barats!. De fet, normalment tinc a casa fins el més de març. Ah, perdó, estic parlant dels mantecats. Mmmmm!

RESACA DE QUICIO (3)

Ja tornem a l'origen. Després de setmanes parlant sobre les eleccions, la independència i possibles referèndums, ja tornem a sentir amb més força el tema de les retallades. Han passat poques hores de les votacions i el Govern en funcions torna a parlar de noves retallades. Retallades importants, de molts diners i el que queda per saber és sobre quines àrees i persones afectaran finalment. És veritat que són dies per parlar  sobre el resultat electoral, els possibles pactes, les sempre presents crítiques del centralisme espanyol, la possible i futura consulta sobre la independència, etc... però recordeu que no deixarem de parlar -i de patir- les retallades. Doncs això, tornem al mateix lloc on estàvem després d'aquesta macrofesta de les eleccions. Potser els governants han pensat que ara és el millor moment per tornar al camí de les retallades, amb tanta gent de resaca i un pèl despistada. Seguim.

RESACA DE QUICIO (2)

Diumenge nit vaig estar al recompte de vots a un dels col.legis electorals del meu poble. M'agrada estar en aquesta altra 'festa' de la democràcia. Vista l'escasa presència de gent, més que una festa semblava un 'privé' de poques persones. M'ho vaig passar molt bé, de taula en taula i mirant en pantalla el resultat dels escrutinis de TV3. De vegades em parava a parlar amb altres vilatans també interesats en saber com acabaven aquestes eleccions anticipades. Tot i que la victòria d'un dels partits va ser aclaparadora, tots els que hi havia  allà de ben segur que estaven tant contents com jo de ser partíceps d'una de les consultes més vinculants de la nostra vida. Penseu que se'ns pregunta poc, normalment cada 4 anys, i sigui quin sigui el resultat tots nosaltres l'acatem. I, nois, ens els dies que corren doncs això està força bé, no?. Tinc moltes coses per dir, molt per queixar-me, però en aquesta entrada no vull ser molt crític, potser demà.

RESACA DE QUICIO

Doncs no, no estic content amb la participació. El primer que diuen els polítics i molta gent del carrer és que ha anat a votar molta gent. Més encara, que ha estat tot un èxit. 
Com que un èxit? perdoneu però m'estic perdent alguna cosa?. N'hi ha milers i milers de persones que passen d'escollir els seus representants, els que els controli, els que els doni subvencions, els que vagin a Madrid a demanar millor finançament, els que els protegeixi,.. en definitiva, els que vetllin pels seus drets i deures. Totes les persones adultes del meu entorn es queixen, reclamen més coses i demanen més justícia. Ara bé, més del 30% dels que m'envolten passa de votar. Sí sí, 3 de cada 10 persones que conec!. Estic indignat i, unes eleccions més, decebut.

DEBAT POLÍTIC (part 4)

És una llàstima que es parli més del tema de l'autodeterminació que no pas de la històrica pèrdua de benestar social i la dramàtica situació de moltes famílies. No estic dient que no es parli, es defengui o es qüestioni una futura sobirania catalana. Aquest és un tema important i que evidentment s'ha de definir cap a on tirem ja que el model actual és injust per nosaltres. Els catalans estem aguantant una abusiva situació, amb total desinformació i indefensió. Els poders polítics no escolten la voluntat de moooltíssims catalans.
Ara bé, no estic d'acord que aquest tema monopolitzi el debat i s'oblidi la falta d'equitat en el model capitalista. Espanya i Catalunya, els seus governs, han participat activament en el Joc dels Mercats, els seus polítics han estat agents actius i corresponsables de la desastrosa situació actual. Corresponsables amb els bancs, les grans fortunes, les màfies,.... Si us plau, no oblidem això el diumenge.

SMILE

Tot i que estic indignadíssim amb les noves taxes judicials, no parlaré perquè no he pogut veure tota la informació al respecte. Però ho deixo aparcat per un altre moment. Ara m'agradaria compartir una coseta alegre. No parem de sentir coses realment desmotivadores i tristes sobre el comportament humà i les seves conseqüències globals. És el peatge que hem de pagar els que formen part d'aquest sistema, en aquesta època i amb la falta d'ètica com la que estem farts de veure en el dia a dia. Doncs bé, com us deia, una petita dosi d'emocions. Seguim.

DEBAT POLÍTIC (part 3)

Una vegada més, amb l'arribada d'unes eleccions autonòmiques, la nostra televisió pública entrevista als cap de llista dels principals partits. Una vegada més, tenim un exemple de transparència democràtica. Una vegada més, podem sentir les diferents postures dels diferents idearis. Una vegada més, s'aposta per la reflexió i la política en horari prime time. Una vegada més, exercim el nostre dret a ser informats. Una vegada més, donem exemple a tots aquells que ens critiquen de sectarisme. Una vegada més, estic orgullós de ser català. Una vegada més, parlo com els polítics, repetint les primeres paraules a cada frase. Una vegada més…

DEBAT POLÍTIC (part 2)

Puc entendre que hi hagi gent que no tingui clar a qui votar. Que tingui dubtes entre dos o tres partits amb els que més o menys comparteix algunes cosetes, potser no acaba de trobar un que es posicioni 100% com li agradaria, però està a prop de decidir-se per algun d'ells. O de finalment votar en blanc. Ara bé, el que no m'acabo de creure és que encara hi hagi gent que no sap si votarà o no. Com es pot arribar a aquest punt? de què depèn? Estem a 5 dies de les eleccions i encara hi ha gent així?. Aquests que dubteu d'anar al col.legi electoral el diumenge hauríeu de parar i pensar un estona: què passaria si tothom fes com vosaltres? És a dir, què passaria si arribés el 25/11 i tothom estigués a casa seva pensant en si va a votar o no. Què passaria si passen les hores i cap persona va a votar perquè està dubtant?. Tancarien els col.legis electorals a les 20:00 i no hi hauria ni recompte. Cap vot!. Realment és el que voleu? Doncs perquè no dieu JA que no voleu votar i punt. Crec que no us preneu en serio el tema de les eleccions. O és que potser jo estic a l'altre extrem....

DEBAT POLÍTIC (part 1)

Estava molt il.lusionat els minuts previs al debat electoral d'ahir. Però a mesura que avançava el programa, vaig veure que a priori ningú havia guanyat. Crec que tots hem perdut. Primer els polítics allà convidats, perquè van perdre una gran oportunitat de convèncer i explicar amb claredat les seves intencions. Segon, els electors. Tenia ganes de sentir tots els candidats per descobrir coses noves d'ells.. però res. Totalment decebut. L'única cosa que puc destacar és la retòrica o la forma de dir les coses d'alguns dels candidats, però sobre el tema de fons.. res de res. 

Bé, ara que hi penso, com que cap d'ells em va aportar res de nou, torno a tenir clar que votaré als mateixos. En aquest sentit sí que em va anar bé veure el debat.

NUNCA SUPE CUÁL ES LA DE CAL

Avui he parlat amb una amiga que feia temps que no sabia res d'ella. De seguida que hem començat a parlar he pensat que realment sóc un mandrós i hauria de trucar més sovint als amics de l'institut, de la universitat, dels cursos d'alemany, de l'equip de futbol,...I no estic dient enviar emails, SMS, Whatsapps, etc. Estic dient de parlar una estona sentint la veu, les pauses i els silencis. De fet, m'agradaria quedar físicament amb molts d'ells (no sigueu malpensats que no parlo de contacte físic i altres marranades), però això suposaria un graaaan esforç. No és que sigui impossible, però hauria de posar mooolt de la meva part. Crec que amb una extensa i profitosa trucada de telèfon em puc donar per satisfet. Sempre he estat poc donat a trucar a la gent, però crec que amb aquesta vida plena d'activitats amb els fills, la feina i altres mogudes buscades voluntàriament, s'ha de trobar espais per parlar amb els (antics)amics. Ara que hi penso, alguna vegada que m'ha trucat alguna persona que feia molts anys que no sabia d'ella, ha estat una experiència molt gratificant. 

Doncs bé, parlant amb aquesta amiga, al final de la conversa hem parlat sobre la crisi actual del país. M'he quedat glaçat quan m'ha dit que s'han plantejat, si les coses no van bé, d'anar-se'n a Suïssa. Uf, admiro la seva claredat i valentia. I, com us deia, m'ha agradat parlar amb ella, però aquesta notícia l'he percebut com si estigués a punt de perdre alguna cosa.

AMICS PER SEMPRE

Avui no parlaré del seguiment de la vaga d'ahir. Reconec que quan estic enfadat dic moltes veritats que poden ferir sensibilitats. Prefereixo parlar d'un altre tema també sensible, almenys per alguns: els càrrecs de confiança a l'Administració Pública. L'últim programa de Salvados parlava precisament d'aquest tema, de la Dedocracia. Us passo el vídeo. Com sempre, si teniu temps, us recomano que ho veieu tot. Si no, mireu cap allà el minut 35. La cara de la noia és tot un poema davant les preguntes evidents d'en Jordi Èvole.

ARRIEROS SOMOS

Avui ha estat el primer dia que el meu fill ha vist en primera persona el que és fer vaga i, a més, anar a una manifestació. Hem decidit no anar a la multitudinària del centre de Barcelona i anar millor a la de Mataró. Està més aprop i no hi ha tant de 'jaleo'. Pel meu fill ja està bé. He intentat explicar-li els motius de la vaga i la manifestació. Volia donar-li un breu discurs amb pinzellades dels trets més importants, però ha estat una tasca més difícil del que jo em pensava. Acaba de fer 5 anys i tants conceptes junts realment no deu ser fàcil: retallades socials, retallades en sanitat, retallades en educació, reducció o desaparació d'ajudes i beques, increment de l'IRPF, increment de l'IVA, increment de taxes, copagaments, finançament català, retallades als treballadors públics, reforma laboral, no reformes financeres, no impostos al més rics, corrupció política, bombolla immobiliària/financer/política, llei de dependència, desnonaments, atur, deutes, dèficit, servilisme als mercats, etc... De fet crec que molts dels que avui han optat per anar a treballar no són conscients de TOTS els motius. Com si no anès amb ells. Això em recorda a aquells que mai van a donar sang. Ja veureu, la vida dona mooooltes voltes.

TEORIA DE LA RELATIVITAT

Tothom parla sobre la vaga de demà. Molts fan la mateixa pregunta: Per què hem de fer vaga?. Però perquè no fem altres preguntes encara més importants: Per què hem d'aguantar l'actual situació? No serà que el Govern porta tot l'any fent vaga?.

BAIXADA I PUJADA DE MORAL

Tot i que encara queden una parell d'activitats, les festes del meu poble ja s'acaben per aquest any. Han estat 2 setmanes d'emocions, alegria i germanor. Precisament aquests són sentiments que han estat sempre presents en una de les activitats emblemàtiques des de fa 25 anys: La Baixada de Vehicles sense Motor. Nens i no tant nens construeixen la seva andròmina, sense motor, per desrprés tirar-se riera avall davant de les atentes mirades dels vilatans. Participen bàsicament els nens de les escoles bressol, els de l'escola de primària i els del institut. Però és oberta a tothom. El més important no és la Baixada en sí, sinó les hores que els pares/mares/nens/tiets, etc.. han destinat en la creació del vehicle. Això ha estat clau perquè les families es coneguin una mica més, per crear nous vincles, conectar amb altres maneres de pensar, treure de dintre l'esperit de cooperació i el treball en equip que tothom, encara que no ho sembli a vegades, portem a dintre. Encara falta molt per la següent Baixada, realment haig d'esperar 365 dies per sentir-me tant bé?. Fem un pensament a veure si de les coses més simples del dia a dia és pot treure tant de suc. Ara mateix vaig a comprar taronges.

BLOCKED IN THE BLOG

Estic en un punt en el que no sé si parlar de les eleccions finiquitades  a USA, o de la campanya que comença aquesta nit al nostre territori. Mentre penso sobre aquest dilema, us passo una coseta per a la reflexió. Som molts els que tenim la sensació de que sempre guanyen els mateixos. Això és el que sempre diuen els hooligans escocesos, no?

KNIFE IS KNIFE, La La La La La!

Quan pensava que ja ho havia vist tot, i que havia tingut tot tipus de vivències, va i ahir davant dels meus fills monto l’espectacle perquè era la primera vegada que em tallava amb un ganivet. L’escena va ser una mica patètica doncs vaig trigar en reaccionar i els meus fills van veure que ells no eren els únics que no entenien res. Sóc una persona que m’agrada menjar, i m'agrada menjar molt sobretot del que està bó. No tant per la qualitat, pel temps per cuinar-ho o pel seu preu de mercat, sinó simplement pel seu bon gust. Ahir després del plat de pasta i abans del iogurt vaig decidir tallar una mica de fuet pels meus fills i per a mi.  Doncs bé, vaig tallar alguna cosa més. Ara bé, pels meus c… que el fuet me’l vaig acabar, i tant! Amb això no es juga!.

SHE DRIVES ME CRAZY

Ahir quan conduïa, escoltava la radio (sí, senyores, de vegades podem fer dues coses a la vegada). Parlaven d'una enquesta seriosa sobre la conducció dels vehicles per la carretera i la ciutat, els (mals) hàbits, els accidents més freqüents, els insults més utilitzats, etc... Es van detenir per discutir i donar exemples sobre canvis de comportament de la gent quan agafa el volant. Vaig somriure, era del tot cert, feia només dos minuts que em vaig posar dels nervis per una mala maniobra del cotxe que tenia davant. Era una rotonda (ai! les maleïdes rotondes) i em vaig impacientar al veure que un conductora (doncs sí, era una dona en aquest cas) no tenia clar per on tirar i estava col.lapsant la rotonda. Reconec que quan agafo el volant em poso més agressiu i no empatitzo tant com quan tinc els peus a terra. El pròxim dia conduiré amb les cames per la finestra, a veure si puc tocar l'asfalt.

SOS TELEVISIÓ PÚBLICA

En aquests temps que estem vivint, hauríem de canviar la figura de 'l'home del sac' i la del 'coco', per la d'algun altre personatge més actual i conegut per tothom. Ara mateix n'hi ha de molt dolents, seria difícil triar un. O potser podríem fer els 'homes del sac' i els 'cocos', i aixi donar feina a tots. Ups, això seria també favoritisme, oi?. Mare meva quin lio!.
Ja sé que no hem de fer cas de tot allò que veiem o tot allò que llegim. Però feu-me el favor i mireu això. Més val unes imatges que mil paraules.

DUALISME AMERICÀ

No és una novetat si us dic que tinc poca simpatia pels Estats Units, tret d'algunes cosetes, la resta m'és indiferent, em preocupa o directament em treuen de polleguera. Parlar dels estats units és parlar de Dualisme en molts aspectes: 1. Són Els americans però també són els estadounidencs? / 2. Les seves pel.lícules les pots veure en DUAL / 3. Tenen una doble moral manifesta en moltíssims temes / 4. Republicans o Demòcrates. / ....  Doncs bé, em pararé en aquest últim tema. Com a ciutadà que visc i em relaciono amb altres persones,  en un entorn mínimament civilitzat, i que defenc la democràcia , em sembla penós que el Sistema Polític d'aquest i altres països com el nostre, es redueixi a només a la potencial governabilitat per part de dos partits o dues ideologies. Encara més, us haig de confessar que hi ha una frase del Bush (sobre el conflicte amb Bin Laden, les armes de destrucció massiva i altres radicalismes) que no hi ha manera que me la tregui del cap: ' O s'està amb nosaltres o contra nosaltres'.

Per cert, aquest concepte de frases que no les podem oblidar donaria per un nou programa a tv3 (tipus no me la puc treure del cap) que a part de tenir grans dosi  d'autoajuda, probablement seria de una qualitat excel.lent. Com moltes coses de la nostra tele.

TOMA CASTANYA!

Davant les contínues males notícies (tendència partidista cap a la dreta de TVE, les evidències de manipulació en els preus per part de les grans benzineres, la imminent vaga general, etc...) sempre va bé uns instants -encara que siguin uns segons- de plaer visual i, perquè no, de 'bonrollisme' interior. Jo potser soc el primer en criticar les coses, en donar missatges negatius, etc... i de veritat us dic que faig l'esforç en canviar aquesta espiral de discurs tràgic. Doncs res, aquí un petit 'xute'. Bona Castanyada!

RIEN NE VA PLUS

Avui hi ha un Ple Municipal al nostre poble on, entre d'altres temes, es farà el sorteig per decidir els membres que compondran les meses electorals de dintre de 4 setmanes. Potser pensareu que és una mica friki, però tot i ja haver estat escollit en més d'una vegada, m'agradaria tenir la 'sort' de tornar a ser escollit. Considero que sempre és una experiència enriquidora, i en aquesta ocasió ho és encara més. Té un plus amb el fet d'haver-se avançat, també pel fet de la crisi que ens envolta, i a més, pel gran tema de fons: el possible futur Referèndum per la independència.
Doncs sí, semblarà una tonteria, però estic una mica nerviós. A veure qui surt.... Per cert, en aquest sorteig hi ha moltíssima gent que hi juga.

L'AUTÈNTIC MARXISME

Sobre el tema del tabac, i la meva arxiconeguda aversió a tot el que tingui relació amb el 'plaer' de fumar, ja vaig fer una petita menció fa poquet. El que sobta una mica és que un dels personatges més influents en la meva vida sigui precisament una persona que fumava molt (i no estic parlant de Carrillo). És tracta de Groucho Marx. Recordo com, ja de ben petit, passava algunes tardes de dissabte veient les pel.lícules dels Germans Marx. Des de llavors no he parat de riure... Però bé, ara no em vull estendre molt, potser en un altre moment. El que sí volia compartir és un trosset d'una de les 13 pel.lícules dels Marx (Una tarda al circ), on precisament temes tan importants com l'optimisme i el sentit de l'humor passen per sobre de temes residuals com l'afició pel tabac o els tatuatges.

GLÜCKLIG

Deixant de banda la part publicitària, un bon exemple de comunicació  i sentiment per sobre de llengües i territoris. Snif! :

SOCIALISTES PERDUTS

N'hi ha molts que per més que s'esforcen no troben el camí.

EN PEKIN O EN POKON

Davant la rutina del dia a dia, les responsabilitats laborals, i la més o menys acceptació del que ens marca l'actual societat.... s'agraeix sincerament que passin coses peculiars que ens fan afrontar la vida , encara que per uns minuts, d'una manera més intensa i plena d'emotivitat. Si miro enrera, en aquests 37 anys d'existència, he conegut persones de tot tipus. La majoria d'elles, són persones normaletes, amb vides normaletes i expectatives normaletes. Bé, com jo. Ara bé, de vegades, m'he trobat gent que.. carai! reconec que realment ha valgut la pena conèixer, veure o sentir. Això em passa actualment amb vàries persones, just avui he visionat una gravació d'un programa de fa temps on surten 2 d'aquestes persones. Són 2 personatges públics totalment diferents. Però això no importa perquè fan perfectament la seva funció quan necessito trobar-me amb aquell món singular que molts cops necessito. Gràcies.

Quim Monzó i Andreu Buenafuente

TANTO FUE EL CÁNTARO...

Aquells que em coneixeu des de fa temps, sabeu que en el tema del tabac soc tan radical com amb el tema dels toros o la Monarquia. El que passa és que cada vegada que sento parlar sobre el tabac, o quan veig a alguna persona fumant immediatament em vénen imatges del passat. És com si això de fumar fos part d'altres èpoques. I és que en aquest tema penso que s'ha donat un gran pas en temes com la salut, el respecte i sobretot el sentit comú. Avui he llegit 2 notícies al diari sobre el tabac. Una d'elles destaca sobre l'altra, no fa falta que digui quina. Doncs això, sentit comú.

Multa por fumar en Girona

Estadísticas muertes fumadores

POQUES SORPRESES

Avui estem de ressaca electoral. Crec que això de tenir dos processos electorals a la vegada els hi treu la importància que realment tenen. Un dia d'aquests m'agradaria comentar els resultats. Però comentar-los per separat. Realment no m'han sorprès, i precisament escriuré unes línees sobre això. És més de lo mateix, la història dels bascos i els gallegs, i els seus resultats tant diferents.
De la mateixa manera, tampoc m'ha sorprès que em senti indiferent davant les celebracions del 12 d'octubre. De fet no participo ni comparteixo aquestes celebracions. 
I, canviant de tema, tampoc comparteixo moltes de les idees del nostre President. L'Artur Mas no m'ha sorprès en l'entrevista de Salvados. Però reconec que hi han hagut moments interessants. 

TERRITORIS INDEPENDENTS

De nou Johnatan Tepper i el discurs claret d'un economista sense res a amagar. Com sempre, us recomano tot el programa, sobretot a partir del minut 7:39.

WERT PARA CREER

En aquests dies de tantes sensibilitats i sentiments exterioritzats, s'agraeixen les manifestacions pacífiques. Una altra cosa és que, com tot, hi hagi gent a favor o en contra:

 "Señor Wert:
Soy catalán, nacido en un pueblo cerca de Barcelona. Mi padre es andaluz. Mi madre, murciana. Nadie en mi casa me ha adoctrinado, ni en un sentido ni en otro. Tampoco en el colegio, aunque le parezca mentira. Tengo amigos íntimos castellanoparlantes y me gano la vida pensando y escribiendo en catalán. Me siento catalán porque es donde he nacido, donde he crecido y donde me he realizado como persona. Para más señas, mi esposa es francesa y mis dos hijas mezclan alegremente tres idiomas sin más problemas que algún malentendido de vez en cuando.
En mi casa tampoco adoctrinamos a nuestras hijas, tampoco en el colegio (por cierto, Señor Wert, una va a una escuela pública y, la otra, a una concertada) ni tienen problemas para hablar en castellano, pensar...en catalán o ver la televisión en francés. Es una suerte y una riqueza poder tener no una, sino dos y hasta tres culturas, y sobretodo sentirnos propietarios de la capacidad de alternarlas, combinarlas y disfrutarlas. Lo que pasa, Sr. Wert, es cada vez que alguien como usted abre la boca, suben las acciones de la intolerancia. Lo que usted y los que son como usted dicen se mueve en la fina línea que separa a lo absurdo de lo fascista.
O sea, Sr. Wert, que aunque me da por reir, al final lo que consigue es darme miedo. Consigue que cada vez que cruzo la frontera de Catalunya haya más miradas extrañas. Consigue que gente que nunca ha pisado esta tierra la odie ateniéndose a sus argumentos, y no a las pruebas. Consigue que hasta yo, apolítico, charnego y felizmente tricultural, tenga infinitas ganas de perderle a usted y a todos los que piensan como usted de vista.
Por cierto, Sr. Wert, se lo digo sin acritud. Está invitado a pasar unos días en casa. Incluso estoy dispuesto a volver a sintonizar Intereconomía, si ello le hace sentirse más confortable. Verá en pocos días que sustenta ideas, cuanto menos, poco afortunadas. Y de paso, en confianza, le preguntaré cómo alguien como usted puede llegar a ser ministro. Se me antoja que detrás de esta pregunta hay una historia fascinante."

(Carta oberta de Rafael Navarro)

 

VERITAT DE LA BONA

"La bombolla es basava en la premisa política-ideològica que el mercat lliure no necessita regulació perquè ell mateix ja s'autoregula. (...) La situació es força seriosa. La banca d'aquells països que han estalviat (Alemanya,...) té problemes de pèrdues perquè ha invertit part de l'estalvi en actius americans ficticis. I la banca dels països que s'han enduetat (Espanya,...) té problemes de liquiditat perquè no pot retornar els crèdits. (...). La situació espanyola és millor que la d'altres països pel que fa al sistema financer, però és pitjor quan parlem del conjunt de l'economia productiva (...) les urgències són estabilitzar el sistema financer i encarrilar novament el sector inmobiliari. Però el veritable problema és establir les bases de la reforma de l'economia productiva (cosa que no s'ha fet amb prou valentia durant els anys de fort creixement)."                 

(Fragments del Llibre   No m'ho crec!  de Joan Majó, any 2009)                                         

DES-PRESTIGE EUROPEU

Torna el tema del Prestige. Aquest és una exemple més de responsabilitats voluntàriament diluïdes. De fet, semblant amb el que passa amb el somni europeu iniciat al 2001.

WERT GONYA

Vénen uns mesos/anys mogudets amb les intencions de l'actual Ministeri d'Educació. Les paraules del president de la FAPAC (aplega la majoria d'AMPAS de centres públics de Catalunya) són molt clares sobre el present i futur que ens espera. Aquí el link:

FAPAC i ministre Wert

HO SENTO. M'HE EQUIVOCAT. PERÒ TORNARÀ A SUCCEIR.

Aquests dies s'ha parlat molt, sobretot a Catalunya, del programa Bestiari Il.lustrat i del seu programa amb Jair Domínguez. De tot el que he vist, sentit i parlat, arribo a la conclusió de que efectivament tant la  nostra Televisió Pública Autonòmica com la Monarquia tenen una funció vital en les nostres vides. La primera serveix per donar veu a minories i majories de la nostra societat i cultura catalana. La segona, la Monarquia, serveix per...per...per...eh..... doncs...per això, per fer broma sobre ella.

Tot i que us recomano el programa sencer per tenir una visió més àmplia de qui és en Jair Domínguez. Fa uns dies es podia veure, però curiosament ha desaparegut de la xarxa...Potser si fós un vídeo matant elefants no hagués passat el mateix, no?.