EM QUEDO AMB ELS 20

Jo em quedo amb els 20. Sí, sí. Amb els 20. Amb 20 crec que per mi està força bé per estar agust i tirar endavant amb positivitat. I no parlo de 20 anys, ni de 20 magdalenes, ni de 20 ampolles de cervesa, ni de 20 dies seguits de festa, ni de 20 habitacions a casa,.... parlo de 20 graus. Fa poquet he tornat a experimentar el que és estar a 20 graus, només amb una samarreta i prenent el solete de migdia. Tot i els núvols posteriors i les probabilitats de pluja, ja sento que els 20 tornaran aviat. Ummmm, què bé!

SEGUIM

Sí, ja ho sé, he baixat una mica el ritme en les entrades al blog. És que estic amb vàries coses més. Ja us ho explicaré dintre d'uns 12 o 13 mesos. Seguim.

EFECTE MIRALL

Als que sou pares/mares, si no teniu més idees per captar l'atenció dels petits, aquí teniu una ajudeta.

Efecte mirall - Marx

MES COSES SOBRE CAVERNES

Uf. M'estic atabalant amb això de les xarxes socials. Ja ho sabia jo. Em conec. A mi que m'agrada tenir les coses clares, arribar al fons dels temes, preguntar molt, queixar-me si no m'agrada alguna cosa, buscar i rebuscar, assimilar informació, etc...  tot això amb aquestes eines tan 'potents', em suposa/ria una barbaritat de temps!. La clau en aquestes temes és ser sel.lectiu. De fet, en la nostra generació digital i de la informació, si no selecciones et dona un 'telele' segur!. Seguim.

SORTINT DE LES CAVERNES

Mai me posat en serio amb el tema de les xarxes socials. Cada vegada que rebia alguna invitació o proposta ho deixava de banda. Tot ho guardava en 'Pendent de revisar'. Doncs bé, ara porto un parell de dies que, per exemple, he actualitzat el meu perfil a LinkedIn   (després de 6 anys!!!). A veure com va, potser és un rampell i res més. Aquest home del neolític progresa. O no?

REDISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE RIQUESA

No és res nou, però els números van bé per confirmar-ho: Espanya és un dels països europeus amb més desigualtats. Us passo una petita notícia al respecte i després el link de la Fundación Alternativas que ha elaborat aquest informe. De fet, crec que Espanya sempre ha estat així, el que passa és que la 'bombolla' no ens deixava veure la merda de redistribució que teníem. Seguim.

Informe desigualtat
Fundación Alternativas

TORNO A ENSOPEGAR

Mira que ja m'ho deia la meva mare: "abriga't, que t'encostiparàs!". Doncs ja l'he enxampat. Porto una de mocs i un mal de coll que mal.leixo el 'solete' de fa dos dies. Grrr!

UN ALTRE ATOS

Avui ja he fet la bona acció del dia. He sortit un moment de casa i una senyora que conec m'ha demanat que li ajudés perquè se li havien quedat les claus dintre del cotxe. L'he portat a casa seva per agafar altres claus i hem tornat de nou al cotxe per obrir-lo. El seu cotxe és el mateix model que el que teníem nosaltres l'any passat.. i nosaltres també vam tenir un episodi semblant. En aquest cas va ser a un centre comercial a Barcelona!. El meu pare va fer bastants kilòmetres per ajudar-nos. Aihhh, si no fos per la família i els amics...

AEROMODELISME EMOTIU

Avui he parlat amb un treballador del departament d'Ensenyament per fer un parell de preguntes sobre l'escolarització de la meva filla petita. Al dir-li d'on era, el senyor s'ha emocionat i m'ha parlat d'una cosa de feia uns 30 anys. M'ha parlat del 'Plà/el Pí de l'indià'. Aquella inmensa esplanada de sorra que hi havia al meu poble, a mig de camí entre el nostre col.legi i els blocs de Masnou. En aquella extensió tots els caps de setmana venien desenes de persones per fer volar els seus avions, era meravellós. Les emotives paraules d'aquest senyor m'han fet recordar uns moments inolvidables a la meva vida. Gràcies.

TELE PATÈTICA

Som el que tenim o tenim el que som? (gràcies Forges)

AIXÒ MEU, AIXÒ TEU

Últimament agafo més el tren per anar fins a la feina. He comprobat que ara és més difícil llegir el que tenen a la mà els del nostre costat. El capitalisme ha creat sers deshumanitzats amb una plataforma digital a la mà que demostra l'hegemonia de l'individualisme. Snif!

GUIA PER A EMPRENEDORS

No sé si ja existeix, però si algú està pensant en montar la seva empresa li recomano que es dediqui a vendre paraigües amb petits stands o cabines mòbils al costat dels edificis grans, on entra i surt molta gent. És una feina molt estacional, però realment la venda està assegurada amb dues variables combinades: preus barats i perfil impulsiu de mooooltes persones. Potser és una feina inestable, però al final d'any es guanyen mooolts calerons. Per cert, avui he tornat (bé, la pluja ha tornat) a trencar un paraigües... maleït vent!

MASSA CARMELS

La festa de Sant Medir a Gràcia és una barbaritat. I ho dic amb la boca petita, perquè ni jo mateix tinc clar si ho dic amb connotacions negatives o postives. M'explico. El primer dissabte de març, a Gràcia, moltes colles fan la rúa per alguns carrers de Gràcia amb els seus cavalls, els tamborers, les trompetes, ... un ambient de festa xulíssim, amb les voreres plenes de famílies senceres amb els nens al.lucinant. Sobretot perquè és la festa on més carmels es llencen, és una p-a-s-s-a-da!. El carrer acaba tot ple de carmels i la gent amb les sabates enganxoses, inclús es poden veure soles de sabates trencades!. La gent torna a casa amb bosses, paraigües, lo que sigui..tot ple de carmels. Trobo exagerat els milers de carmels que es llencen. Per mi no faria falta tant. Ara, pels petits és una felicitat absoluta.