RUNNING MAN

Sempre vaig amb presses. Sobretot als matins. I això moltes vegades porta problemes irreparables, o almenys em poden afectar durant molta estona. Avui he sortit de casa que encara era fosc, he vist el carrer mullat però no plovia. Anava tan justet d'hora que no he tornat a casa a buscar unes sabates millors. Doncs bé, he arribat a la feina amb els mitjons xops! He portat les sabates 'fetes caldo' que tanta estima els hi tinc. No us passa això?. No teniu un jersei o una samarreta 'ronyosa' que conserveu tot i que no fa plenament la seva funció?. Potser és el mateix que ens passa amb els nostres representants polítics. 

MARXimes

Cada vegada sento més gent que diu que té ganes que tot peti, que la situació està a nivells insostenibles. Que és el moment de canviar i no parlar de falses democracies o socialismes. Com diu Daniel Bensaïd, "socialisme és ja paraula domesticada, acceptada, tolerada, respectable, amb dret de ciutadania, que va en parella de les petites i grans utopies, i no constitueix una amenaça real contra l'ordre establert. Declarar-se comunista és, en canvi, la manera d'anunciar un projecte de subversió inaudit: gens més ni gens menys que canviar el món". A algú li fa por això?

THEY DON'T CARE ABOUT US

Porto dies amb una cançó al cap dels anys 90 i que forma part del fil conductor de les relacions entre oprimits i opresors. El cantant és - bé, era - una mica raro, però quedem-nos amb la música i el missatge: 'Ells no es preocupen per nosaltres'. Us passo 2 vídeos, el segon millor no el  mireu amb nens davant. Seguim.

MJ don't care 1

MJ don't care 2

COMO FUENTEOVEJUNA

Dissabte vaig anar a la manifestació del centre de Barcelona. Moltes Gràcies als organitzadors per aquest tipus d'iniciatives. No és fàcil preparar una activitat així. Tot i les diferents Columnes amb reivindicacions diferents, les diferents marxes van anar molt bé, segons l'horari i ens vem trobat tots d'acord amb lo estimat. Hi havia protestes de molts tipus: drets socials, laborals, etc... i totes amb el mateix lema de fons: Igual que us vem escollir per representer-nos i vetllar per tots, també us fotrem fora. Gràcies per una jornada tan bona.

MARX HA TORNAT

Quina millor manera de celebrar les meves 100 entrades en aquest blog que fent referència a un llibre que vaig acabar ahir (Marx ha vuelto de Daniel Bensaït). Us ho recomano. El segle XIX va ser socialment molt interessant i els canvis i les injustícies que va portar la Revolució Industrial no disten molt de les que vivim actualment. En un món globalitzat, els moviments socials poden ser veritablement potents.

QUI DÓNA LA CARA?

La segona part de 'El Presidente da la cara'  també ha estat molt bona. El missatge que rebem coincideix amb el que mooolts pensem: hi ha moltes coses a fer per als ciutadans, però el nostre President no té la intenció de fer res. Us passo els dos enllaços

Presi. da la cara (1)
Presi. da la cara (2)

SORTIDA A l'ESPERANÇA

Dissabte vaig anar a un mercat de segona mà. La majoria de coses era roba, llibres, joguines, col.leccions i elements decoratius. El que més em va sobtar era el bon estat de la roba i a preus quasi regalats. Un cop a casa vaig reflexionar una estona. La gent que estava venen les coses era gent normal com tu i jo, amb les mateixes coses 'sobrants' per casa com tenim nosaltres. Crec que aquest tipus de mercat és un espai necessari per donar sortida a l'acumulació exagerada a la que ens han portat.

MOLT PER FER

Tot i que diuen que en la nostra vida hem de fer tres coses abans de marxar a  ' l'altra ': tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre; jo crec que, almenys en la que ens ha tocat viure ara, hi ha més coses a fer: ordenar les administracions públiques, redistribuir la riquesa, engarjolar als corruptes, eliminar les injustícies i la fam la món, etc..... Estic satisfet perquè ahir vem plantar arbres al Parc de la Serralada de Marina, però això és només un passet en la llarga ruta que ens queda. Seguim.

A BON PORT?

Escoltava per la radio les declaracions de l'excorredor Jesús Manzano. Ell va ser el primer en denunciar  fa anys les pràctiques de dopatge al ciclisme espanyol, i en aquests dies el sentim als mitjans de comunicació i als jutjats. Tot apunta a que 'La Operación Puerto' esquitxa a mooolta gent de diferents disciplines esportives. Em fa molta ràbia. Estem en una època de pèrdua de valors en la que sobretot els més joves necessiten de referents i ídols per ser feliços i tirar endavant (tots ho hem fet). Aquests exemples de corrupció fan molt de mal. Catxis! aquí tenim un exemple més del que som.

SORPRESES DE LA P. VIDA

Molts estem sorpresos amb la decisió del PP ahir amb el tema de la iniciativa popular sobre la dació en pagament. Finalment han rectificat. Però, no ens enganyem, és una 'artimanya' per guanyar fidels i simpaties. Però la sorpresa és encara més gran quan sentim les paraules de Toni Cantó (UPyD) dient que ni els toros ni la resta d'animals tenen  dret a la llibertat ni a la vida. 'Cagüen sus muelas!!!' i  a més voleu fer d'això un espectacle!!!!!.Perdoneu pero això és Penalty i expulsió!. Ja tornen els relativistes ètics. Algun jurista Penal a la sala?

ANIMALS SENSE DRETS

HABIAMUS PAPA

Sobre la marxa del Papa, tinc dues teories infundades i reconec que no tenen cap base ni proves. Però tinc ganes de dir-ho. Primer, crec que pot ser perquè el Papa veu que s'acosten temes seriosos i de tribunals que salpiquen a les altes esferes i vol marxar abans de que li arribi estant en el càrrec. I, la segona teoria, és que crec que això els hi va molt bé per tenir publicitat durant 2 o 3 mesos. Inclús els més ateos dedicarem algunes horetes a parlar d'ells. Ja ho han aconseguit. Ara bé, desitjo que la publicitat que es doni sigui crítica. Bé, mooolt crítica. Seguim.

CAR NO VAL

Deixant de banda les meves no-creences religioses, crec que això de que el carnaval sigui a l'hivern és una m... i és mooolt millorable. Encara que coincideixi amb dies solejats, el carnaval queda molts cops deslluït ja que primer hi ha nens/adults que ni tan sols surten de casa pel fred. I després els que decidim anar veiem que la festa queda una mica pobra amb tantes capes de roba sota (o sobre) de la disfressa. Per quan un referèndum? Tampoc tenim dret a decidir això?

Consum Emocinal vs Consum Racional

Boníssim. El nou programa de la nostra tele autonòmica (Lletra Petita) fa una gran labor pedagògica i social. Ens apropa a coses tan evidents com que: hi ha moltíssima gent que passa pel 'tubo' del consum i acumula productes; cada vegada hi ha més publicitat dirigida a les emocions; anar de compres s'ha convertit en una activitat d'oci; incrementar les taxes de consum no vol dir incrementar el benestar; etc... Però que ens quedi clar que els consumidors som els que realment tenim el poder. Us passo el link perquè ho mireu. Com sempre, és una mica llarg, però ho podeu mirar fraccionat. Veureu que l'ombra de la Revolució Industrial és mooooolt llarga.

 Lletra Petita (Cap. 1)

BRAIN JAM

Uf, acabo de fer números, i cada dia que vaig a treballar em gasto 7 euros anant amb cotxe. He estudiat les alternatives i algun dia aniré amb transport públic (no puc cada dia per les meves obligacions com a pare). He mirat els pros i els contres. Primer, em suposa un estalvi de diners, més temps per llegir i estudiar en el trajecte, caminaré una mica més (cosa que va bé per la salut), és més ecològic, tindré més temps per estar sol, etc... Ara bé, estaré més temps fora de casa i tindré una mica més de son. Faré la prova.

THE PURSUIT OF HAPPINESS

Així, mirant una mica la meva vida i al meu voltant, tinc tres o quatre globus amb aire suficient per continuar endavant.

BIBLIO A MATARÓ

Ahir vem anar a la inauguració d'una nova biblioteca a Mataró. L'acte va ser marcadament festiu, i és que realment crec que hi ha molt a celebrar. En aquests dies on, per un costat hi ha un més que palpable pessimisme, i per un altre costat l'actual govern del Regne s'està carregant tota una generació assaltant el model educatiu i reduint inversions en àrees estratègiques, penso que obrir un centre cultural tant potent com una biblioteca ens dona una empenta en aquesta lluita. Seguim.

IBIva España!

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 d'Ourense ha autoritzat l'Ajuntament d'Allariz a cobrar l'IBI a l'Esglèsia Catòlica per diverses propietats urbanes.

El magistrat es remet en la sentència a la llei reguladora d'hisendes locals, així com a l'acord establert entre l'Estat i la Santa Seu, que fixa que estaran exempts del pagament els llocs dedicats al culte, cosa que, segons sosté, no passa en aquest cas. Crec que és una bona notícia, no?. Seguim.