SÍ, ESTIC BÉ

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que s'han preocupat tant per mi en les últimes setmanes. Estic bé. Si he disminuit el número d'escrits en aquest blog és perquè encara no hem acabat la sèrie. La productora americana ens ha avançat al presentació pel 2 de setembre i anem molt liats.

(...)

Que no!!!! Ni sèrie ni punyetes!. Que vaig molt liat, però intento escriure coses de tant en quant. A veure si trobo més estones. Salut.

MICHAEL I L'ETERNA INFANTESA

El meu nebot va a una escola bressol del meu poble. Aquesta setmana li ha tocat ser el protagonista i durant aquests dies es fan coses especials al voltant d'ell, la seva família, etc... Doncs bé, ahir vaig anar a la seva classe i vem ballar una estoneta. Els hi vaig explicar que, igual que el meu nebot, hi ha dues coses que m'han acompanyat sempre a la meva vida des que era petit: l'esport i la música. Sobre la música, vaig fer un petit homenatge al Michael Jackson. Va ser molt especial i els nens s'ho van passar molt bé. Aauuu!!

RIPEANDO

Potser és perquè ens fem grans o potser perquè estem més exposats a les fonts d'informació. Mira, no ho sé. El cas és que cada vegada sento més notícies de persones (famoses o no) que es moren. Així, com sona. I no només això, quan es tracta de gent gran, penso en els meus pares. Si és gent adulta ho veig proper,de la meva edat. I quan es tracta de petits, uf… mare meva, penso en els meus peques. Ja veieu, tot sensibilitat. Seguim.

DUBTAR MENYS

Diumenge vem anar a escalar unes roques a Vilassar de Dalt (bé, jo només mirava perquè encara tinc el genoll malament). Em vaig quedar parat amb la valentia (o la ignorància) dels més menuts. La meva filla i altres nens de curta edat pujavan i baixaven repetidament, amb una autoconfiança espatarrant. D'algunes d'aquestes coses hauríem de prendre nota els grans (i aprofitar que tenim capacitat de mesurant els riscos, és clar).

en Tic i la Tac

Acabo de revisar algunes fotos fetes als meus fills en els últims mesos i, uf… quin subidón!!!!. Ja sé que els meus fills són els millors, els més guapos, els més… En això no hi ha discussió jeje. Però vull reflexionar sobre una altra cosa. Mirar fotos és un exercici molt interesant i emotiu. És un moment en la nostre vida en que ens parem per veure el moviment. Ens aturem per veure el pas del temps en les persones. És una evidència de que el temps passa molt ràpid i que només estem aquí de pas. Els meus dos fills són les agulles d'aquest rellotge que no para.

POCA COSA

L’altre dia vaig sortir de marxeta per la nit. Vaig veure a la tele d’un local imatges de grups musicals espanyols dels anys 80. Mare meva quines pintes! Però jo vaig més enllà. Què pensarem quan dintre de 30 anys veiem imatges d’ara? Fixem-nos en els mòbils. Cap allà l’any 2040 ens riurem de la gent ‘cool’ de l’any 2013. Ens riurem dels mòbils que portaven aquells cavernícoles de l’any 2013.

Per a tots aquells que avui dia es senten superiors amb el seu Terminal: vosaltres també sou poca cosa, ben bé res. Sou això, Terminals. Seguim.

UN ATRE FUTBOL ÉS POSSIBLE?

No acostumo a parlar de futbol en el blog, però avui faré una excepció. La majoria coincidim en que això dels clubs de futbol espanyol que estan a altes categories i divisions és un escàndol i una vergonya (deutes, corrupció, moviment de diners desorbitant, excessiva publicitat i massa quota als informatius i premsa, etc...). Però que sapigueu que tenim el futbol que volem, o que molta gent vol (som noslatres els que comprem els diaris esportius, els que anem als camps de futbol, els comprem les samarretes, etc...). Per mi és comparable amb la gent que es queixa del seus governs. Perdoneu, però tenim el govern que la majoria ha volgut (una altra cosa és que em governi un que jo no he votat) Parem, pensem i reaccionem si volem canvis.

MJ

No podria començar la setmana en el blog sense fer menció a l'espectacle de dissabte del Cirque du Soleil. Un tribut al Michael Jackson espectacular. Impresionant en música, coreografies, circ, llums, ... buf, una passada. Sí, tots tenim aficions una mica rares (perquè, mira que era raro aquest Michael, oi?). Doncs res, aquí un regalet, Usher cantant una cançó del Michael en el seu Memorial.

SOMRIURE DE BON MATÍ

Quina satisfacció sentir coses com les que diu el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat d'Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo. Doncs això, que tingeu un molt bon dia.

Ramon Cotarelo - Llibertat Catalana

deMOSTREM a la MOSTRA

Diumenge vem anar a la Mostra d'Igualada. N'hi havia pallassos, teatre, música, titelles,... tot pels nens (bé, i pels seus acompanyants :)). Doncs bé, va haver-hi una actuació bastant fluixeta. No és molt normal, però aquesta era bastant dolenta. No sabíem com marxar perquè no es notés molt. Feia molta calor i s'estava fent eterna. Inclús la meva filla petita deia que no li agradava. Ens sabia greu perquè havíem fet  mitja hora de cua per.. per veure això. Doncs bé, quan ja ho teníem decidit, vaig tenir la brillant idea de preguntar al meu fill que marxàvem... i ell em va dir que no, que es volia quedar, que li agradava!!!. I aquí la meva reflexió, vaig fer bé en preguntar al meu fill?. El meu fill pensa que sí. catxis!