SÍ, ESTIC BÉ

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que s'han preocupat tant per mi en les últimes setmanes. Estic bé. Si he disminuit el número d'escrits en aquest blog és perquè encara no hem acabat la sèrie. La productora americana ens ha avançat al presentació pel 2 de setembre i anem molt liats.

(...)

Que no!!!! Ni sèrie ni punyetes!. Que vaig molt liat, però intento escriure coses de tant en quant. A veure si trobo més estones. Salut.

MICHAEL I L'ETERNA INFANTESA

El meu nebot va a una escola bressol del meu poble. Aquesta setmana li ha tocat ser el protagonista i durant aquests dies es fan coses especials al voltant d'ell, la seva família, etc... Doncs bé, ahir vaig anar a la seva classe i vem ballar una estoneta. Els hi vaig explicar que, igual que el meu nebot, hi ha dues coses que m'han acompanyat sempre a la meva vida des que era petit: l'esport i la música. Sobre la música, vaig fer un petit homenatge al Michael Jackson. Va ser molt especial i els nens s'ho van passar molt bé. Aauuu!!

RIPEANDO

Potser és perquè ens fem grans o potser perquè estem més exposats a les fonts d'informació. Mira, no ho sé. El cas és que cada vegada sento més notícies de persones (famoses o no) que es moren. Així, com sona. I no només això, quan es tracta de gent gran, penso en els meus pares. Si és gent adulta ho veig proper,de la meva edat. I quan es tracta de petits, uf… mare meva, penso en els meus peques. Ja veieu, tot sensibilitat. Seguim.

DUBTAR MENYS

Diumenge vem anar a escalar unes roques a Vilassar de Dalt (bé, jo només mirava perquè encara tinc el genoll malament). Em vaig quedar parat amb la valentia (o la ignorància) dels més menuts. La meva filla i altres nens de curta edat pujavan i baixaven repetidament, amb una autoconfiança espatarrant. D'algunes d'aquestes coses hauríem de prendre nota els grans (i aprofitar que tenim capacitat de mesurant els riscos, és clar).

en Tic i la Tac

Acabo de revisar algunes fotos fetes als meus fills en els últims mesos i, uf… quin subidón!!!!. Ja sé que els meus fills són els millors, els més guapos, els més… En això no hi ha discussió jeje. Però vull reflexionar sobre una altra cosa. Mirar fotos és un exercici molt interesant i emotiu. És un moment en la nostre vida en que ens parem per veure el moviment. Ens aturem per veure el pas del temps en les persones. És una evidència de que el temps passa molt ràpid i que només estem aquí de pas. Els meus dos fills són les agulles d'aquest rellotge que no para.

POCA COSA

L’altre dia vaig sortir de marxeta per la nit. Vaig veure a la tele d’un local imatges de grups musicals espanyols dels anys 80. Mare meva quines pintes! Però jo vaig més enllà. Què pensarem quan dintre de 30 anys veiem imatges d’ara? Fixem-nos en els mòbils. Cap allà l’any 2040 ens riurem de la gent ‘cool’ de l’any 2013. Ens riurem dels mòbils que portaven aquells cavernícoles de l’any 2013.

Per a tots aquells que avui dia es senten superiors amb el seu Terminal: vosaltres també sou poca cosa, ben bé res. Sou això, Terminals. Seguim.

UN ATRE FUTBOL ÉS POSSIBLE?

No acostumo a parlar de futbol en el blog, però avui faré una excepció. La majoria coincidim en que això dels clubs de futbol espanyol que estan a altes categories i divisions és un escàndol i una vergonya (deutes, corrupció, moviment de diners desorbitant, excessiva publicitat i massa quota als informatius i premsa, etc...). Però que sapigueu que tenim el futbol que volem, o que molta gent vol (som noslatres els que comprem els diaris esportius, els que anem als camps de futbol, els comprem les samarretes, etc...). Per mi és comparable amb la gent que es queixa del seus governs. Perdoneu, però tenim el govern que la majoria ha volgut (una altra cosa és que em governi un que jo no he votat) Parem, pensem i reaccionem si volem canvis.

MJ

No podria començar la setmana en el blog sense fer menció a l'espectacle de dissabte del Cirque du Soleil. Un tribut al Michael Jackson espectacular. Impresionant en música, coreografies, circ, llums, ... buf, una passada. Sí, tots tenim aficions una mica rares (perquè, mira que era raro aquest Michael, oi?). Doncs res, aquí un regalet, Usher cantant una cançó del Michael en el seu Memorial.

SOMRIURE DE BON MATÍ

Quina satisfacció sentir coses com les que diu el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat d'Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo. Doncs això, que tingeu un molt bon dia.

Ramon Cotarelo - Llibertat Catalana

deMOSTREM a la MOSTRA

Diumenge vem anar a la Mostra d'Igualada. N'hi havia pallassos, teatre, música, titelles,... tot pels nens (bé, i pels seus acompanyants :)). Doncs bé, va haver-hi una actuació bastant fluixeta. No és molt normal, però aquesta era bastant dolenta. No sabíem com marxar perquè no es notés molt. Feia molta calor i s'estava fent eterna. Inclús la meva filla petita deia que no li agradava. Ens sabia greu perquè havíem fet  mitja hora de cua per.. per veure això. Doncs bé, quan ja ho teníem decidit, vaig tenir la brillant idea de preguntar al meu fill que marxàvem... i ell em va dir que no, que es volia quedar, que li agradava!!!. I aquí la meva reflexió, vaig fer bé en preguntar al meu fill?. El meu fill pensa que sí. catxis!

WHO DAT MAN?

Com deia en Cruyff, "la gallina de piel"! Vinga, tomorrow will be another day!

MITMO

Diumenge per la tarda vem anar a la Mostra Internacional de Titelles de Mollet. La meva filla va passar una mica de por en una de les actuacions, i és que si ho pensem, hi ha titelles que semblen tretes de les pelis de sèrie de sang i fetge. Tret d'això, ens ho vem passar molt bé, sobretot en l'espai on hi ha exposades tot tipus de titelles i on el públic les poden tocar i fer les seves 'tonteries'. Repetirem l'any que vé.

MATÍ RODÓ I EN FAMÍLIA

Ahir diumenge vaig anar a la presentació d'un conte infantil al meu poble. Sí, un diumenge! Les famílies vem anar amb els nens a la Cella Vinària de Teià. És un Parc Arqueològic on es troba el celler romà de Vallmora, que fou  un centre de producció vitivinícola entre els segles I a.c i V d.c.

Doncs bé, la presentació era d'una llibre de l'Elisenda Guiu (la conec del poble des de fa mooolts anys) que precisament narra una història que al mateix temps ens explica el procés complet de producció del ví. Per acabar-ho d'arrodonir, vem fer un tasteig del ví autòcton TEMPUS, elaborat de principi a fi per tres persones del poble. Va ser un matí rodó. Ah, i que consti que a mi no m'agrada l'alcohol!. Seguim.

SUBÍ or NO-SUBÍ, that's the question!

Divendres vaig anar a un supermercat de Masnou. a la sortida, sota la pluja, un senyor em va preguntar si el podia ajudar. Inconscientment vaig estar apunt de dir-li que em deixés, que tenia pressa (lo típic, no?). Però no. Em vaig parar a escoltar-lo. Resulta que anava amb el seu fill, i havien vingut caminant fins a una tenda d'allà aprop per comprar unes botes al seu fill. Les actuals estaven trencades i diumenge tenia partit....Però la tenda estava tancada i no coneixen cap altra. No ho vaig dubtar. Els hi vaig portar amb el meu cotxe fins al centre del poble mirant si hi havia alguna tenda d'esports o sabateria. Semblarà una tonteria, però és que mai ho havia fet això. Sempre que puja algú al meu cotxe , és algú que conec. No sé on està això escrit, però el tinc ficat al cap de manera radical. Al arribar a casa em vaig sentir bé. Havia escoltat a altres persones, i els hi vaig ajudar. Em quedava això sí, la sensació d'haver fet alguna cosa malament per aconseguir una cosa millor. Buf, quin cacao!.

FEUDELISME

És una llàstima que ara hi hagi tantes persones que qüestionin el paper de la família Reial. Fins fa poc erem una minoria els que ens semblava una presa de pèl això de viure sota un Regne. Els nombrosos casos personals i judicials d'aquesta família han obert ara els ulls de molta gent. Catxis!

DELTA FORCE

Hem anat un parell de dies al Delta de l'Ebre. Ha estat una d'aquestes sortides que decideixes a última hora i al final tot surt bé. Un paisatge poc habitual per nosaltres, que desconeixem però que el tenim bastant a prop. El capvespre cap allà les set i pico ha estat meravellós. I, una vegada més, notable-alt als nostres albergs. Una opció desconeguda per molta gent però realment 'acollonant'. Seguim.

EM QUEDO AMB ELS 20

Jo em quedo amb els 20. Sí, sí. Amb els 20. Amb 20 crec que per mi està força bé per estar agust i tirar endavant amb positivitat. I no parlo de 20 anys, ni de 20 magdalenes, ni de 20 ampolles de cervesa, ni de 20 dies seguits de festa, ni de 20 habitacions a casa,.... parlo de 20 graus. Fa poquet he tornat a experimentar el que és estar a 20 graus, només amb una samarreta i prenent el solete de migdia. Tot i els núvols posteriors i les probabilitats de pluja, ja sento que els 20 tornaran aviat. Ummmm, què bé!

SEGUIM

Sí, ja ho sé, he baixat una mica el ritme en les entrades al blog. És que estic amb vàries coses més. Ja us ho explicaré dintre d'uns 12 o 13 mesos. Seguim.

EFECTE MIRALL

Als que sou pares/mares, si no teniu més idees per captar l'atenció dels petits, aquí teniu una ajudeta.

Efecte mirall - Marx

MES COSES SOBRE CAVERNES

Uf. M'estic atabalant amb això de les xarxes socials. Ja ho sabia jo. Em conec. A mi que m'agrada tenir les coses clares, arribar al fons dels temes, preguntar molt, queixar-me si no m'agrada alguna cosa, buscar i rebuscar, assimilar informació, etc...  tot això amb aquestes eines tan 'potents', em suposa/ria una barbaritat de temps!. La clau en aquestes temes és ser sel.lectiu. De fet, en la nostra generació digital i de la informació, si no selecciones et dona un 'telele' segur!. Seguim.

SORTINT DE LES CAVERNES

Mai me posat en serio amb el tema de les xarxes socials. Cada vegada que rebia alguna invitació o proposta ho deixava de banda. Tot ho guardava en 'Pendent de revisar'. Doncs bé, ara porto un parell de dies que, per exemple, he actualitzat el meu perfil a LinkedIn   (després de 6 anys!!!). A veure com va, potser és un rampell i res més. Aquest home del neolític progresa. O no?

REDISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE RIQUESA

No és res nou, però els números van bé per confirmar-ho: Espanya és un dels països europeus amb més desigualtats. Us passo una petita notícia al respecte i després el link de la Fundación Alternativas que ha elaborat aquest informe. De fet, crec que Espanya sempre ha estat així, el que passa és que la 'bombolla' no ens deixava veure la merda de redistribució que teníem. Seguim.

Informe desigualtat
Fundación Alternativas

TORNO A ENSOPEGAR

Mira que ja m'ho deia la meva mare: "abriga't, que t'encostiparàs!". Doncs ja l'he enxampat. Porto una de mocs i un mal de coll que mal.leixo el 'solete' de fa dos dies. Grrr!

UN ALTRE ATOS

Avui ja he fet la bona acció del dia. He sortit un moment de casa i una senyora que conec m'ha demanat que li ajudés perquè se li havien quedat les claus dintre del cotxe. L'he portat a casa seva per agafar altres claus i hem tornat de nou al cotxe per obrir-lo. El seu cotxe és el mateix model que el que teníem nosaltres l'any passat.. i nosaltres també vam tenir un episodi semblant. En aquest cas va ser a un centre comercial a Barcelona!. El meu pare va fer bastants kilòmetres per ajudar-nos. Aihhh, si no fos per la família i els amics...

AEROMODELISME EMOTIU

Avui he parlat amb un treballador del departament d'Ensenyament per fer un parell de preguntes sobre l'escolarització de la meva filla petita. Al dir-li d'on era, el senyor s'ha emocionat i m'ha parlat d'una cosa de feia uns 30 anys. M'ha parlat del 'Plà/el Pí de l'indià'. Aquella inmensa esplanada de sorra que hi havia al meu poble, a mig de camí entre el nostre col.legi i els blocs de Masnou. En aquella extensió tots els caps de setmana venien desenes de persones per fer volar els seus avions, era meravellós. Les emotives paraules d'aquest senyor m'han fet recordar uns moments inolvidables a la meva vida. Gràcies.

TELE PATÈTICA

Som el que tenim o tenim el que som? (gràcies Forges)

AIXÒ MEU, AIXÒ TEU

Últimament agafo més el tren per anar fins a la feina. He comprobat que ara és més difícil llegir el que tenen a la mà els del nostre costat. El capitalisme ha creat sers deshumanitzats amb una plataforma digital a la mà que demostra l'hegemonia de l'individualisme. Snif!

GUIA PER A EMPRENEDORS

No sé si ja existeix, però si algú està pensant en montar la seva empresa li recomano que es dediqui a vendre paraigües amb petits stands o cabines mòbils al costat dels edificis grans, on entra i surt molta gent. És una feina molt estacional, però realment la venda està assegurada amb dues variables combinades: preus barats i perfil impulsiu de mooooltes persones. Potser és una feina inestable, però al final d'any es guanyen mooolts calerons. Per cert, avui he tornat (bé, la pluja ha tornat) a trencar un paraigües... maleït vent!

MASSA CARMELS

La festa de Sant Medir a Gràcia és una barbaritat. I ho dic amb la boca petita, perquè ni jo mateix tinc clar si ho dic amb connotacions negatives o postives. M'explico. El primer dissabte de març, a Gràcia, moltes colles fan la rúa per alguns carrers de Gràcia amb els seus cavalls, els tamborers, les trompetes, ... un ambient de festa xulíssim, amb les voreres plenes de famílies senceres amb els nens al.lucinant. Sobretot perquè és la festa on més carmels es llencen, és una p-a-s-s-a-da!. El carrer acaba tot ple de carmels i la gent amb les sabates enganxoses, inclús es poden veure soles de sabates trencades!. La gent torna a casa amb bosses, paraigües, lo que sigui..tot ple de carmels. Trobo exagerat els milers de carmels que es llencen. Per mi no faria falta tant. Ara, pels petits és una felicitat absoluta.

RUNNING MAN

Sempre vaig amb presses. Sobretot als matins. I això moltes vegades porta problemes irreparables, o almenys em poden afectar durant molta estona. Avui he sortit de casa que encara era fosc, he vist el carrer mullat però no plovia. Anava tan justet d'hora que no he tornat a casa a buscar unes sabates millors. Doncs bé, he arribat a la feina amb els mitjons xops! He portat les sabates 'fetes caldo' que tanta estima els hi tinc. No us passa això?. No teniu un jersei o una samarreta 'ronyosa' que conserveu tot i que no fa plenament la seva funció?. Potser és el mateix que ens passa amb els nostres representants polítics. 

MARXimes

Cada vegada sento més gent que diu que té ganes que tot peti, que la situació està a nivells insostenibles. Que és el moment de canviar i no parlar de falses democracies o socialismes. Com diu Daniel Bensaïd, "socialisme és ja paraula domesticada, acceptada, tolerada, respectable, amb dret de ciutadania, que va en parella de les petites i grans utopies, i no constitueix una amenaça real contra l'ordre establert. Declarar-se comunista és, en canvi, la manera d'anunciar un projecte de subversió inaudit: gens més ni gens menys que canviar el món". A algú li fa por això?

THEY DON'T CARE ABOUT US

Porto dies amb una cançó al cap dels anys 90 i que forma part del fil conductor de les relacions entre oprimits i opresors. El cantant és - bé, era - una mica raro, però quedem-nos amb la música i el missatge: 'Ells no es preocupen per nosaltres'. Us passo 2 vídeos, el segon millor no el  mireu amb nens davant. Seguim.

MJ don't care 1

MJ don't care 2

COMO FUENTEOVEJUNA

Dissabte vaig anar a la manifestació del centre de Barcelona. Moltes Gràcies als organitzadors per aquest tipus d'iniciatives. No és fàcil preparar una activitat així. Tot i les diferents Columnes amb reivindicacions diferents, les diferents marxes van anar molt bé, segons l'horari i ens vem trobat tots d'acord amb lo estimat. Hi havia protestes de molts tipus: drets socials, laborals, etc... i totes amb el mateix lema de fons: Igual que us vem escollir per representer-nos i vetllar per tots, també us fotrem fora. Gràcies per una jornada tan bona.

MARX HA TORNAT

Quina millor manera de celebrar les meves 100 entrades en aquest blog que fent referència a un llibre que vaig acabar ahir (Marx ha vuelto de Daniel Bensaït). Us ho recomano. El segle XIX va ser socialment molt interessant i els canvis i les injustícies que va portar la Revolució Industrial no disten molt de les que vivim actualment. En un món globalitzat, els moviments socials poden ser veritablement potents.

QUI DÓNA LA CARA?

La segona part de 'El Presidente da la cara'  també ha estat molt bona. El missatge que rebem coincideix amb el que mooolts pensem: hi ha moltes coses a fer per als ciutadans, però el nostre President no té la intenció de fer res. Us passo els dos enllaços

Presi. da la cara (1)
Presi. da la cara (2)

SORTIDA A l'ESPERANÇA

Dissabte vaig anar a un mercat de segona mà. La majoria de coses era roba, llibres, joguines, col.leccions i elements decoratius. El que més em va sobtar era el bon estat de la roba i a preus quasi regalats. Un cop a casa vaig reflexionar una estona. La gent que estava venen les coses era gent normal com tu i jo, amb les mateixes coses 'sobrants' per casa com tenim nosaltres. Crec que aquest tipus de mercat és un espai necessari per donar sortida a l'acumulació exagerada a la que ens han portat.

MOLT PER FER

Tot i que diuen que en la nostra vida hem de fer tres coses abans de marxar a  ' l'altra ': tenir un fill, escriure un llibre i plantar un arbre; jo crec que, almenys en la que ens ha tocat viure ara, hi ha més coses a fer: ordenar les administracions públiques, redistribuir la riquesa, engarjolar als corruptes, eliminar les injustícies i la fam la món, etc..... Estic satisfet perquè ahir vem plantar arbres al Parc de la Serralada de Marina, però això és només un passet en la llarga ruta que ens queda. Seguim.

A BON PORT?

Escoltava per la radio les declaracions de l'excorredor Jesús Manzano. Ell va ser el primer en denunciar  fa anys les pràctiques de dopatge al ciclisme espanyol, i en aquests dies el sentim als mitjans de comunicació i als jutjats. Tot apunta a que 'La Operación Puerto' esquitxa a mooolta gent de diferents disciplines esportives. Em fa molta ràbia. Estem en una època de pèrdua de valors en la que sobretot els més joves necessiten de referents i ídols per ser feliços i tirar endavant (tots ho hem fet). Aquests exemples de corrupció fan molt de mal. Catxis! aquí tenim un exemple més del que som.

SORPRESES DE LA P. VIDA

Molts estem sorpresos amb la decisió del PP ahir amb el tema de la iniciativa popular sobre la dació en pagament. Finalment han rectificat. Però, no ens enganyem, és una 'artimanya' per guanyar fidels i simpaties. Però la sorpresa és encara més gran quan sentim les paraules de Toni Cantó (UPyD) dient que ni els toros ni la resta d'animals tenen  dret a la llibertat ni a la vida. 'Cagüen sus muelas!!!' i  a més voleu fer d'això un espectacle!!!!!.Perdoneu pero això és Penalty i expulsió!. Ja tornen els relativistes ètics. Algun jurista Penal a la sala?

ANIMALS SENSE DRETS

HABIAMUS PAPA

Sobre la marxa del Papa, tinc dues teories infundades i reconec que no tenen cap base ni proves. Però tinc ganes de dir-ho. Primer, crec que pot ser perquè el Papa veu que s'acosten temes seriosos i de tribunals que salpiquen a les altes esferes i vol marxar abans de que li arribi estant en el càrrec. I, la segona teoria, és que crec que això els hi va molt bé per tenir publicitat durant 2 o 3 mesos. Inclús els més ateos dedicarem algunes horetes a parlar d'ells. Ja ho han aconseguit. Ara bé, desitjo que la publicitat que es doni sigui crítica. Bé, mooolt crítica. Seguim.

CAR NO VAL

Deixant de banda les meves no-creences religioses, crec que això de que el carnaval sigui a l'hivern és una m... i és mooolt millorable. Encara que coincideixi amb dies solejats, el carnaval queda molts cops deslluït ja que primer hi ha nens/adults que ni tan sols surten de casa pel fred. I després els que decidim anar veiem que la festa queda una mica pobra amb tantes capes de roba sota (o sobre) de la disfressa. Per quan un referèndum? Tampoc tenim dret a decidir això?

Consum Emocinal vs Consum Racional

Boníssim. El nou programa de la nostra tele autonòmica (Lletra Petita) fa una gran labor pedagògica i social. Ens apropa a coses tan evidents com que: hi ha moltíssima gent que passa pel 'tubo' del consum i acumula productes; cada vegada hi ha més publicitat dirigida a les emocions; anar de compres s'ha convertit en una activitat d'oci; incrementar les taxes de consum no vol dir incrementar el benestar; etc... Però que ens quedi clar que els consumidors som els que realment tenim el poder. Us passo el link perquè ho mireu. Com sempre, és una mica llarg, però ho podeu mirar fraccionat. Veureu que l'ombra de la Revolució Industrial és mooooolt llarga.

 Lletra Petita (Cap. 1)

BRAIN JAM

Uf, acabo de fer números, i cada dia que vaig a treballar em gasto 7 euros anant amb cotxe. He estudiat les alternatives i algun dia aniré amb transport públic (no puc cada dia per les meves obligacions com a pare). He mirat els pros i els contres. Primer, em suposa un estalvi de diners, més temps per llegir i estudiar en el trajecte, caminaré una mica més (cosa que va bé per la salut), és més ecològic, tindré més temps per estar sol, etc... Ara bé, estaré més temps fora de casa i tindré una mica més de son. Faré la prova.

THE PURSUIT OF HAPPINESS

Així, mirant una mica la meva vida i al meu voltant, tinc tres o quatre globus amb aire suficient per continuar endavant.

BIBLIO A MATARÓ

Ahir vem anar a la inauguració d'una nova biblioteca a Mataró. L'acte va ser marcadament festiu, i és que realment crec que hi ha molt a celebrar. En aquests dies on, per un costat hi ha un més que palpable pessimisme, i per un altre costat l'actual govern del Regne s'està carregant tota una generació assaltant el model educatiu i reduint inversions en àrees estratègiques, penso que obrir un centre cultural tant potent com una biblioteca ens dona una empenta en aquesta lluita. Seguim.

IBIva España!

El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 d'Ourense ha autoritzat l'Ajuntament d'Allariz a cobrar l'IBI a l'Esglèsia Catòlica per diverses propietats urbanes.

El magistrat es remet en la sentència a la llei reguladora d'hisendes locals, així com a l'acord establert entre l'Estat i la Santa Seu, que fixa que estaran exempts del pagament els llocs dedicats al culte, cosa que, segons sosté, no passa en aquest cas. Crec que és una bona notícia, no?. Seguim.

 

l'EIXIDA

Fa un parell d'anys un grup de famílies del meu poble i de pobles del voltant van crear una Cooperativa de Consum. Vaig formar part durant un temps i ara els segueixo d'aprop. Us passo una entrevista que van fer a una parella que hi forma part. És un projecte engrescador i responable amb les persones i el seu entorn. Us animo a llegir l'entrevista i a formar part. Val la pena. 

l'Eixida 

MACROwave

Fa pocs dies m'ha arribat per diferents fonts una informació seriosa i alarmant sobre els riscos d'instal.lar els nous comptadors de la llum. La lectura és fa remotament i no de manera presencial amb un comercial. Encara no he pogut aprofundir en el tema, però faré lo possible per a que es debateixi al meu ajuntament. Conec gent propera que ja té aquests nous comptadors i em preocupa els seus efectes (molt més que els WI-FIs). Seguim.

CLICKS DE PLAYMOBIL

Fa 10 dies vaig anar al Museu de Badalona amb la família. La nostra visita no era per aprofundir en els jaciments i la història de la ciutat, sinó per a veure una mostra de l'Asociación Española de Coleccionistas de Playmobil (Aescclick). Van ser 20 minutets molt divertits, recordant constantment la meva infància i les hores i hores jugant tot sol amb aquests 'homenets' (no tinc clar si els meus fills s'ho van passar millor que jo, jeje). Us passo el link de la web de l'associació. Veure-ho que dintre de 3 setmanes hi ha la Fira Nacional de Coleccionistes, a les Cotxeres de Sants. Us animeu?

AESCLICK

TXERNÓBIL

Per a quan una veritable acció conjunta de tota la comunitat internacional per frenar i eliminar els riscos de Txernóbil? La realitat de la zona és terrible. Gràcies, una vegada més, a Jon Sistiaga (i el seu càmera) podem veure el que els d'adalt no ens deixen. Senyors, aquest és un tema molt seriós que no es pot deixar de banda.

Jon Sistiaga a Txernóbil

POTENCIALITAT CATALANA

Una vegada més, el programa Singulars i l'opinió d'un expert convidat parlant sobre les raons per a l'estat propi. Tot el vídeo té informació altament interesant (53 minuts), si no teniu temps el podeu visualitzar en diferents moments. Val la pena.

RIQUESA DEMOCRÀTICA

Ahir vaig seguir el ple ordinari de l'ajuntament del meu poble, i dels molts temes que es van tractar un va ser el que més debat va tenir: el projecte de creació d'una zona lúdica pels nens i joves del poble (encara que realment estem parlant d'un servei per a tots, que a priori afecta i beneficia a tot el poble). No valoraré ara el contingut del projecte ni del que és va dir al ple, sinó la maduresa democràtica de la sessió. En termes generals, puc dir que estic content per ser testimoni directe de que encara hi ha gent que es preocupa pels altres, i que la via democràtica realment ens aporta moltes coses. Potser no ens podem posar d'acord en quin projecte tirem endavant, si és arreglar una riera o canviar la gestió dels aparcaments del municipi,... el que importa és que hi ha un gran nombre de polítics/ciutadans que realment es mouen i es preocupen pels altres. No tot és corrupció.

ENOLA HOLMES

Després de moltes setmanes sense llegir cap llibre, fa poc he començat un sobre la germana secreta de Sherlock Holmes. Té tots els components que m'agraden: és un llibre curt amb capítols breus, la temàtica del suspens, el concepte i la praxis de la lògica i la deducció,... De moment porto poc llegit, ja us diré com va.

SEGURS?

Últimament estem vivint una era de canvis mai vistos no només en el sector productiu i laboral del nostre país, sinó també a d'altres nivells com el simbòlic, l'emotiu i el motivador. M'explico. Recordo aquella època en la que treballar en l'Administració Pública on en un  Banc/Caixa era bastant ben considerat en termes de seguretat. Doncs bé, ara estem veient com els treballadors públics perden la seguretat del seu lloc de treball i els treballadors de les entitats bancàries temen per la seva seguretat i integritat. És cert que estem parlant de dos sectors diferents, però són dels col,lectius que més estàn en el punt de mira. I em sembla que el marcatge durarà molt de temps.

 

EUA & GUN CONTROL

De quin control parlen?

BLOOD

Divendres vaig anar a donar sang. Encara em dura el somriure. Pels voluntàriament/involutàriament despistats us passo una referència de la wikipèdia, a veure si per fi ho enteneu.

DONAR SANG

ALZHEIMER

La notícia de que potser en sis anys podria haver una vacuna contra l'Alzheimer ens ha d'omplir d'esperança i d'orgull. Esperança perquè tots sabem què és i què suposa aquesta malaltia. No només per la persona que el té si no per tots aquells amics i familiars que conviuen al seu voltant.  Tots coneixem alguna família que està patint aquesta malaltia, una sobre les que la ciència està invertint més recursos per frenar o eliminar el seu procés devastador (cosa fins ara impossible). Per això hem de parlar d'orgull. Orgull perquè un grup de científics espanyols ha dissenyat el primer fàrmac contra l'alzheimer capaç de prevenir la malaltia o revertir les seves manifestacions quan ja s'ha desenvolupat, tal i com han evidenciat els assaigs realitzats a ratolins transgènics.

FOCA-LITZAR EL PROBLEMA

Una vegada més els dubtes com a pare. Què és lo millor pels meus fills?. No hi ha cap dia que no em posin a prova. Que si ara has de dir-li com es fa una cosa, o respondre una pregunta simple o existencial, corregir comportaments inadequats, donar exemple amb els nostres actes, etc.. però de vegades em pregunto si tot allò que li ensenyo als meus fills és lo millor per a ells i per al seu futur. Inclús amb coses tan senzilles com un joc de taula. Mireu això:

Harpo i foca

SI TÚ ME DICES 'HIVERN'. LO DEJO TODO...

Per fi el fred arriba per quedar-se, almenys, uns dies. Avui mateix vaig a la biblioteca i retorno els 4 llibres i els 2 DVDS que vaig agafar fa setmanes per ensenyar als meus fills el que era l'hivern: carrers grisos, fred de veritat, no passar tardes senceres al parc, posar-se la bata i les sabatilles de quadres i el pijama d'hivern suuuuperelàstic, etc... i si tenim sort potser veurem aquest any uns puntets blancs allà dalt de la muntanya. I, sobretot, recordar als meus fills que tenim molta sort de viure sota un sostre i sopar calent. No ens oblidem d'això.

INJECCIÓ DE REALISME

Estic 100% d'acord amb el que afirma el Xavier Sala i Martín. Més realisme, i no parlo de la Monarquia ni poders transferits amb el 'braguetazo'.

Visió realista d'aquest 2013

SIMIOCRACIA

No es actual aquest vídeo, però el comparteixo per a que seguiu la lògica i el per què d'on estem.

JUBILATS ONLINE

Ja he acabat el meu estudi, molt seriós, sobre el comportament dels jubilats a l'hora de mirar les obres. Les conclusions són contundents:

- Les obres s'han reduït i com a conseqüència, els jubilats han canviat els seus hàbits.

- La tendència és convergir cap els hàbits dels més joves i adults. Ara passen moltes hores al carrer xerrant sobre atur, crisi i tecnologia.

- Sobre aquest últim punt, hi ha un increment del 280% en la possessió de smartphones.

- En quant a gèneres, s'ha igualat, i tant les jubilats com jubilades (28% i 30%) tenen aquests mòbils de nova generació.

L'estudi va més enllà i faig una previsió dels pròxims 10 anys. Una vegada superada la crisi (escenari esperem que probable) els jubilats ja no veuran les obres in situ, sinó que ho faran online. 

UNIVERSITAT PÚBLICA I EMPRESES

El més passat, el programa Valor Afegit va abordar el tema de la conexió necessària entre les Universitats i les Empreses. Un món molt desconegut i ignorat per molts de nosaltres. Encara dono voltes sobre els efectes reals que tenen les retallades sobre l'ensenyament públic. És una barbaritat que els que governen i teòricament vetllen per nosaltres donin l'esquena i no pensin, de manera voluntària o no, en les greus conseqüències de una mala gestió en temes d'investigació i recerca. Encara hi som a temps. Aquí el link.

Conexió Universitat-Empresa

ESTALVIAR DINERS

Us passo un link d'un blog amb consells per estalviar pasta. De res, al vostre servei :)

trucosparaahorrardinero.blogspot.com

¡ ALE BORREGUITOS, ..!

No sóc un gran consumidor de roba. Durant l'any, normalment em compro poca - o cap- roba. Jo sóc més d'adquirir altres coses que m'omplen i realment em fan feliç. En aquest sentit crec que em sento altament perjudicat any rere any amb l'arribada de les rebaixes. Perquè no hi ha rebaixes de veritat (i no descomptes ridículs) en altres productes?. D'acord que la roba i el calçat són industries molt potents al nostre país, juguen un rol molt important en la creació de llocs de treball i inclús tenim marques internacionalment reconegudes. Però crec que s'està fent un grà massa. La industria del tèxtil, junt amb la tecnològica, està creant adictes i 'borregos' a dojo.

FUTBOL ES F...

No soc dels que continuament parla de futbol, però reconec que és un esport que m'atrau i, a més, tinc simpatia -molta simpatia- pel Barça. Penso que és una afició sana això de 'consumir futbol' (veure'l per la tele, parla a les tertúlies, llegir-lo a la premsa, etc...), però al mateix temps veig que està molt magnificat, ocupa massa temps a la vida de molts i treu quota per altres temes altament intersants i fins i tot necessaris. Hem arribat a una situació en la que aquest esport ha eclipsat a tota la resta , inclús de vegades passa per davant de les notícies polítiques, socials o econòmiques més importants del dia. I la culpa és de molts, i meva. Si algú té la solució que m'ho digui, som una colla molt gran que estem enganxats a això. Gràcies per les aportacions.

PatriDEMONI

He recuperat un programa de Salvados que alguns de vosaltres m'havíeu demanat. Parla d'alguns temes, no te tots, molt interesants sobre el paper de l'Esglèsia. Val la pena que ho veieu tot. Cap allà el minut 18 el tema agafa una direcció de no-retorn impresionant que fa tremolar. De nou la realitat supera la ficció.

SEGURETAT I CONFIANÇA

Amb la tragèdia del Madrid Arena hi ha hagut un canvi de mentalitat de moltes persones. Tant dels que tenen el poder com dels que no. Arran d'això, sembla ser que no s'han pogut fer moltes macrofestes per Cap d'Any que ja estaven programades des de feia temps. L'argument principal és per temes de seguretat, burocràcia i més seguretat. La primera inquietud que em ve al cap té relació amb les macrofestes fetes fins ara, tot apunta a que segurament moltes de les que s'han fet han estat al marge de les normes establertes. En molts casos amb mesures d'aforament i seguretat totalment insuficients. Reflexionem sobre això. Jo si compro un cotxe amb Airbags, entenc que els té i que compleixen la norma. Òbviament estic assumint el risc de que potser no compleixen la norma, però possiblement les companyies automobilístiques en aquest sentit són més serioses que algunes Administracions públiques i algunes empreses vinculades a l'oci. 

XIN XIN?

Pels que tenim la sort de tenir una feina, avui és un dia de reflexió i de dubtes. Dubte de si hem de posar bona o mala cara. En el meu primer dia laborable de l'any, tinc el cap que m'explota. He estat sobreexposat a moltes coses i realment necessito una pausa. A més,  haig de fer un brindis però no trobo un motiu, porto hores donant voltes però res de res... Anem parlant.