SÍ, ESTIC BÉ

Aquest escrit va dirigit a tots aquells que s'han preocupat tant per mi en les últimes setmanes. Estic bé. Si he disminuit el número d'escrits en aquest blog és perquè encara no hem acabat la sèrie. La productora americana ens ha avançat al presentació pel 2 de setembre i anem molt liats.

(...)

Que no!!!! Ni sèrie ni punyetes!. Que vaig molt liat, però intento escriure coses de tant en quant. A veure si trobo més estones. Salut.

MICHAEL I L'ETERNA INFANTESA

El meu nebot va a una escola bressol del meu poble. Aquesta setmana li ha tocat ser el protagonista i durant aquests dies es fan coses especials al voltant d'ell, la seva família, etc... Doncs bé, ahir vaig anar a la seva classe i vem ballar una estoneta. Els hi vaig explicar que, igual que el meu nebot, hi ha dues coses que m'han acompanyat sempre a la meva vida des que era petit: l'esport i la música. Sobre la música, vaig fer un petit homenatge al Michael Jackson. Va ser molt especial i els nens s'ho van passar molt bé. Aauuu!!

RIPEANDO

Potser és perquè ens fem grans o potser perquè estem més exposats a les fonts d'informació. Mira, no ho sé. El cas és que cada vegada sento més notícies de persones (famoses o no) que es moren. Així, com sona. I no només això, quan es tracta de gent gran, penso en els meus pares. Si és gent adulta ho veig proper,de la meva edat. I quan es tracta de petits, uf… mare meva, penso en els meus peques. Ja veieu, tot sensibilitat. Seguim.

DUBTAR MENYS

Diumenge vem anar a escalar unes roques a Vilassar de Dalt (bé, jo només mirava perquè encara tinc el genoll malament). Em vaig quedar parat amb la valentia (o la ignorància) dels més menuts. La meva filla i altres nens de curta edat pujavan i baixaven repetidament, amb una autoconfiança espatarrant. D'algunes d'aquestes coses hauríem de prendre nota els grans (i aprofitar que tenim capacitat de mesurant els riscos, és clar).

en Tic i la Tac

Acabo de revisar algunes fotos fetes als meus fills en els últims mesos i, uf… quin subidón!!!!. Ja sé que els meus fills són els millors, els més guapos, els més… En això no hi ha discussió jeje. Però vull reflexionar sobre una altra cosa. Mirar fotos és un exercici molt interesant i emotiu. És un moment en la nostre vida en que ens parem per veure el moviment. Ens aturem per veure el pas del temps en les persones. És una evidència de que el temps passa molt ràpid i que només estem aquí de pas. Els meus dos fills són les agulles d'aquest rellotge que no para.