POCA COSA

L’altre dia vaig sortir de marxeta per la nit. Vaig veure a la tele d’un local imatges de grups musicals espanyols dels anys 80. Mare meva quines pintes! Però jo vaig més enllà. Què pensarem quan dintre de 30 anys veiem imatges d’ara? Fixem-nos en els mòbils. Cap allà l’any 2040 ens riurem de la gent ‘cool’ de l’any 2013. Ens riurem dels mòbils que portaven aquells cavernícoles de l’any 2013.

Per a tots aquells que avui dia es senten superiors amb el seu Terminal: vosaltres també sou poca cosa, ben bé res. Sou això, Terminals. Seguim.

UN ATRE FUTBOL ÉS POSSIBLE?

No acostumo a parlar de futbol en el blog, però avui faré una excepció. La majoria coincidim en que això dels clubs de futbol espanyol que estan a altes categories i divisions és un escàndol i una vergonya (deutes, corrupció, moviment de diners desorbitant, excessiva publicitat i massa quota als informatius i premsa, etc...). Però que sapigueu que tenim el futbol que volem, o que molta gent vol (som noslatres els que comprem els diaris esportius, els que anem als camps de futbol, els comprem les samarretes, etc...). Per mi és comparable amb la gent que es queixa del seus governs. Perdoneu, però tenim el govern que la majoria ha volgut (una altra cosa és que em governi un que jo no he votat) Parem, pensem i reaccionem si volem canvis.

MJ

No podria començar la setmana en el blog sense fer menció a l'espectacle de dissabte del Cirque du Soleil. Un tribut al Michael Jackson espectacular. Impresionant en música, coreografies, circ, llums, ... buf, una passada. Sí, tots tenim aficions una mica rares (perquè, mira que era raro aquest Michael, oi?). Doncs res, aquí un regalet, Usher cantant una cançó del Michael en el seu Memorial.

SOMRIURE DE BON MATÍ

Quina satisfacció sentir coses com les que diu el catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat d'Educació a Distància (UNED), Ramón Cotarelo. Doncs això, que tingeu un molt bon dia.

Ramon Cotarelo - Llibertat Catalana

deMOSTREM a la MOSTRA

Diumenge vem anar a la Mostra d'Igualada. N'hi havia pallassos, teatre, música, titelles,... tot pels nens (bé, i pels seus acompanyants :)). Doncs bé, va haver-hi una actuació bastant fluixeta. No és molt normal, però aquesta era bastant dolenta. No sabíem com marxar perquè no es notés molt. Feia molta calor i s'estava fent eterna. Inclús la meva filla petita deia que no li agradava. Ens sabia greu perquè havíem fet  mitja hora de cua per.. per veure això. Doncs bé, quan ja ho teníem decidit, vaig tenir la brillant idea de preguntar al meu fill que marxàvem... i ell em va dir que no, que es volia quedar, que li agradava!!!. I aquí la meva reflexió, vaig fer bé en preguntar al meu fill?. El meu fill pensa que sí. catxis!

WHO DAT MAN?

Com deia en Cruyff, "la gallina de piel"! Vinga, tomorrow will be another day!

MITMO

Diumenge per la tarda vem anar a la Mostra Internacional de Titelles de Mollet. La meva filla va passar una mica de por en una de les actuacions, i és que si ho pensem, hi ha titelles que semblen tretes de les pelis de sèrie de sang i fetge. Tret d'això, ens ho vem passar molt bé, sobretot en l'espai on hi ha exposades tot tipus de titelles i on el públic les poden tocar i fer les seves 'tonteries'. Repetirem l'any que vé.

MATÍ RODÓ I EN FAMÍLIA

Ahir diumenge vaig anar a la presentació d'un conte infantil al meu poble. Sí, un diumenge! Les famílies vem anar amb els nens a la Cella Vinària de Teià. És un Parc Arqueològic on es troba el celler romà de Vallmora, que fou  un centre de producció vitivinícola entre els segles I a.c i V d.c.

Doncs bé, la presentació era d'una llibre de l'Elisenda Guiu (la conec del poble des de fa mooolts anys) que precisament narra una història que al mateix temps ens explica el procés complet de producció del ví. Per acabar-ho d'arrodonir, vem fer un tasteig del ví autòcton TEMPUS, elaborat de principi a fi per tres persones del poble. Va ser un matí rodó. Ah, i que consti que a mi no m'agrada l'alcohol!. Seguim.

SUBÍ or NO-SUBÍ, that's the question!

Divendres vaig anar a un supermercat de Masnou. a la sortida, sota la pluja, un senyor em va preguntar si el podia ajudar. Inconscientment vaig estar apunt de dir-li que em deixés, que tenia pressa (lo típic, no?). Però no. Em vaig parar a escoltar-lo. Resulta que anava amb el seu fill, i havien vingut caminant fins a una tenda d'allà aprop per comprar unes botes al seu fill. Les actuals estaven trencades i diumenge tenia partit....Però la tenda estava tancada i no coneixen cap altra. No ho vaig dubtar. Els hi vaig portar amb el meu cotxe fins al centre del poble mirant si hi havia alguna tenda d'esports o sabateria. Semblarà una tonteria, però és que mai ho havia fet això. Sempre que puja algú al meu cotxe , és algú que conec. No sé on està això escrit, però el tinc ficat al cap de manera radical. Al arribar a casa em vaig sentir bé. Havia escoltat a altres persones, i els hi vaig ajudar. Em quedava això sí, la sensació d'haver fet alguna cosa malament per aconseguir una cosa millor. Buf, quin cacao!.

FEUDELISME

És una llàstima que ara hi hagi tantes persones que qüestionin el paper de la família Reial. Fins fa poc erem una minoria els que ens semblava una presa de pèl això de viure sota un Regne. Els nombrosos casos personals i judicials d'aquesta família han obert ara els ulls de molta gent. Catxis!

DELTA FORCE

Hem anat un parell de dies al Delta de l'Ebre. Ha estat una d'aquestes sortides que decideixes a última hora i al final tot surt bé. Un paisatge poc habitual per nosaltres, que desconeixem però que el tenim bastant a prop. El capvespre cap allà les set i pico ha estat meravellós. I, una vegada més, notable-alt als nostres albergs. Una opció desconeguda per molta gent però realment 'acollonant'. Seguim.