Diumenge vem anar a la Mostra d'Igualada. N'hi havia pallassos, teatre, música, titelles,... tot pels nens (bé, i pels seus acompanyants :)). Doncs bé, va haver-hi una actuació bastant fluixeta. No és molt normal, però aquesta era bastant dolenta. No sabíem com marxar perquè no es notés molt. Feia molta calor i s'estava fent eterna. Inclús la meva filla petita deia que no li agradava. Ens sabia greu perquè havíem fet mitja hora de cua per.. per veure això. Doncs bé, quan ja ho teníem decidit, vaig tenir la brillant idea de preguntar al meu fill que marxàvem... i ell em va dir que no, que es volia quedar, que li agradava!!!. I aquí la meva reflexió, vaig fer bé en preguntar al meu fill?. El meu fill pensa que sí. catxis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada