DING DANG DONG

Ja tinc quatre caixes a casa. De fet aquest any he diversificat i, a més de la típica compra que faig per aquestes dates sempre del mateix lloc i de la mateixa marca, he comprat 2 bosses més que he vist noves. Per a  mi el Nadal comença quan els tinc a casa. Són com la prèvia de tot el ens vindrà: enllumenat dels carrers, tendes i centres comercials plens de gent, tapadets fins adalt per no tenir fred, etc…. Ara bé, aquesta no és l'única remesa que compro, segurament dintre d'unes setmanes tornaré una altra vegada. És més, passat festes, tornaré a comprar a qualsevol altre lloc, són igual de bons i molt més barats!. De fet, normalment tinc a casa fins el més de març. Ah, perdó, estic parlant dels mantecats. Mmmmm!

RESACA DE QUICIO (3)

Ja tornem a l'origen. Després de setmanes parlant sobre les eleccions, la independència i possibles referèndums, ja tornem a sentir amb més força el tema de les retallades. Han passat poques hores de les votacions i el Govern en funcions torna a parlar de noves retallades. Retallades importants, de molts diners i el que queda per saber és sobre quines àrees i persones afectaran finalment. És veritat que són dies per parlar  sobre el resultat electoral, els possibles pactes, les sempre presents crítiques del centralisme espanyol, la possible i futura consulta sobre la independència, etc... però recordeu que no deixarem de parlar -i de patir- les retallades. Doncs això, tornem al mateix lloc on estàvem després d'aquesta macrofesta de les eleccions. Potser els governants han pensat que ara és el millor moment per tornar al camí de les retallades, amb tanta gent de resaca i un pèl despistada. Seguim.

RESACA DE QUICIO (2)

Diumenge nit vaig estar al recompte de vots a un dels col.legis electorals del meu poble. M'agrada estar en aquesta altra 'festa' de la democràcia. Vista l'escasa presència de gent, més que una festa semblava un 'privé' de poques persones. M'ho vaig passar molt bé, de taula en taula i mirant en pantalla el resultat dels escrutinis de TV3. De vegades em parava a parlar amb altres vilatans també interesats en saber com acabaven aquestes eleccions anticipades. Tot i que la victòria d'un dels partits va ser aclaparadora, tots els que hi havia  allà de ben segur que estaven tant contents com jo de ser partíceps d'una de les consultes més vinculants de la nostra vida. Penseu que se'ns pregunta poc, normalment cada 4 anys, i sigui quin sigui el resultat tots nosaltres l'acatem. I, nois, ens els dies que corren doncs això està força bé, no?. Tinc moltes coses per dir, molt per queixar-me, però en aquesta entrada no vull ser molt crític, potser demà.

RESACA DE QUICIO

Doncs no, no estic content amb la participació. El primer que diuen els polítics i molta gent del carrer és que ha anat a votar molta gent. Més encara, que ha estat tot un èxit. 
Com que un èxit? perdoneu però m'estic perdent alguna cosa?. N'hi ha milers i milers de persones que passen d'escollir els seus representants, els que els controli, els que els doni subvencions, els que vagin a Madrid a demanar millor finançament, els que els protegeixi,.. en definitiva, els que vetllin pels seus drets i deures. Totes les persones adultes del meu entorn es queixen, reclamen més coses i demanen més justícia. Ara bé, més del 30% dels que m'envolten passa de votar. Sí sí, 3 de cada 10 persones que conec!. Estic indignat i, unes eleccions més, decebut.

DEBAT POLÍTIC (part 4)

És una llàstima que es parli més del tema de l'autodeterminació que no pas de la històrica pèrdua de benestar social i la dramàtica situació de moltes famílies. No estic dient que no es parli, es defengui o es qüestioni una futura sobirania catalana. Aquest és un tema important i que evidentment s'ha de definir cap a on tirem ja que el model actual és injust per nosaltres. Els catalans estem aguantant una abusiva situació, amb total desinformació i indefensió. Els poders polítics no escolten la voluntat de moooltíssims catalans.
Ara bé, no estic d'acord que aquest tema monopolitzi el debat i s'oblidi la falta d'equitat en el model capitalista. Espanya i Catalunya, els seus governs, han participat activament en el Joc dels Mercats, els seus polítics han estat agents actius i corresponsables de la desastrosa situació actual. Corresponsables amb els bancs, les grans fortunes, les màfies,.... Si us plau, no oblidem això el diumenge.

SMILE

Tot i que estic indignadíssim amb les noves taxes judicials, no parlaré perquè no he pogut veure tota la informació al respecte. Però ho deixo aparcat per un altre moment. Ara m'agradaria compartir una coseta alegre. No parem de sentir coses realment desmotivadores i tristes sobre el comportament humà i les seves conseqüències globals. És el peatge que hem de pagar els que formen part d'aquest sistema, en aquesta època i amb la falta d'ètica com la que estem farts de veure en el dia a dia. Doncs bé, com us deia, una petita dosi d'emocions. Seguim.

DEBAT POLÍTIC (part 3)

Una vegada més, amb l'arribada d'unes eleccions autonòmiques, la nostra televisió pública entrevista als cap de llista dels principals partits. Una vegada més, tenim un exemple de transparència democràtica. Una vegada més, podem sentir les diferents postures dels diferents idearis. Una vegada més, s'aposta per la reflexió i la política en horari prime time. Una vegada més, exercim el nostre dret a ser informats. Una vegada més, donem exemple a tots aquells que ens critiquen de sectarisme. Una vegada més, estic orgullós de ser català. Una vegada més, parlo com els polítics, repetint les primeres paraules a cada frase. Una vegada més…

DEBAT POLÍTIC (part 2)

Puc entendre que hi hagi gent que no tingui clar a qui votar. Que tingui dubtes entre dos o tres partits amb els que més o menys comparteix algunes cosetes, potser no acaba de trobar un que es posicioni 100% com li agradaria, però està a prop de decidir-se per algun d'ells. O de finalment votar en blanc. Ara bé, el que no m'acabo de creure és que encara hi hagi gent que no sap si votarà o no. Com es pot arribar a aquest punt? de què depèn? Estem a 5 dies de les eleccions i encara hi ha gent així?. Aquests que dubteu d'anar al col.legi electoral el diumenge hauríeu de parar i pensar un estona: què passaria si tothom fes com vosaltres? És a dir, què passaria si arribés el 25/11 i tothom estigués a casa seva pensant en si va a votar o no. Què passaria si passen les hores i cap persona va a votar perquè està dubtant?. Tancarien els col.legis electorals a les 20:00 i no hi hauria ni recompte. Cap vot!. Realment és el que voleu? Doncs perquè no dieu JA que no voleu votar i punt. Crec que no us preneu en serio el tema de les eleccions. O és que potser jo estic a l'altre extrem....

DEBAT POLÍTIC (part 1)

Estava molt il.lusionat els minuts previs al debat electoral d'ahir. Però a mesura que avançava el programa, vaig veure que a priori ningú havia guanyat. Crec que tots hem perdut. Primer els polítics allà convidats, perquè van perdre una gran oportunitat de convèncer i explicar amb claredat les seves intencions. Segon, els electors. Tenia ganes de sentir tots els candidats per descobrir coses noves d'ells.. però res. Totalment decebut. L'única cosa que puc destacar és la retòrica o la forma de dir les coses d'alguns dels candidats, però sobre el tema de fons.. res de res. 

Bé, ara que hi penso, com que cap d'ells em va aportar res de nou, torno a tenir clar que votaré als mateixos. En aquest sentit sí que em va anar bé veure el debat.

NUNCA SUPE CUÁL ES LA DE CAL

Avui he parlat amb una amiga que feia temps que no sabia res d'ella. De seguida que hem començat a parlar he pensat que realment sóc un mandrós i hauria de trucar més sovint als amics de l'institut, de la universitat, dels cursos d'alemany, de l'equip de futbol,...I no estic dient enviar emails, SMS, Whatsapps, etc. Estic dient de parlar una estona sentint la veu, les pauses i els silencis. De fet, m'agradaria quedar físicament amb molts d'ells (no sigueu malpensats que no parlo de contacte físic i altres marranades), però això suposaria un graaaan esforç. No és que sigui impossible, però hauria de posar mooolt de la meva part. Crec que amb una extensa i profitosa trucada de telèfon em puc donar per satisfet. Sempre he estat poc donat a trucar a la gent, però crec que amb aquesta vida plena d'activitats amb els fills, la feina i altres mogudes buscades voluntàriament, s'ha de trobar espais per parlar amb els (antics)amics. Ara que hi penso, alguna vegada que m'ha trucat alguna persona que feia molts anys que no sabia d'ella, ha estat una experiència molt gratificant. 

Doncs bé, parlant amb aquesta amiga, al final de la conversa hem parlat sobre la crisi actual del país. M'he quedat glaçat quan m'ha dit que s'han plantejat, si les coses no van bé, d'anar-se'n a Suïssa. Uf, admiro la seva claredat i valentia. I, com us deia, m'ha agradat parlar amb ella, però aquesta notícia l'he percebut com si estigués a punt de perdre alguna cosa.

AMICS PER SEMPRE

Avui no parlaré del seguiment de la vaga d'ahir. Reconec que quan estic enfadat dic moltes veritats que poden ferir sensibilitats. Prefereixo parlar d'un altre tema també sensible, almenys per alguns: els càrrecs de confiança a l'Administració Pública. L'últim programa de Salvados parlava precisament d'aquest tema, de la Dedocracia. Us passo el vídeo. Com sempre, si teniu temps, us recomano que ho veieu tot. Si no, mireu cap allà el minut 35. La cara de la noia és tot un poema davant les preguntes evidents d'en Jordi Èvole.

ARRIEROS SOMOS

Avui ha estat el primer dia que el meu fill ha vist en primera persona el que és fer vaga i, a més, anar a una manifestació. Hem decidit no anar a la multitudinària del centre de Barcelona i anar millor a la de Mataró. Està més aprop i no hi ha tant de 'jaleo'. Pel meu fill ja està bé. He intentat explicar-li els motius de la vaga i la manifestació. Volia donar-li un breu discurs amb pinzellades dels trets més importants, però ha estat una tasca més difícil del que jo em pensava. Acaba de fer 5 anys i tants conceptes junts realment no deu ser fàcil: retallades socials, retallades en sanitat, retallades en educació, reducció o desaparació d'ajudes i beques, increment de l'IRPF, increment de l'IVA, increment de taxes, copagaments, finançament català, retallades als treballadors públics, reforma laboral, no reformes financeres, no impostos al més rics, corrupció política, bombolla immobiliària/financer/política, llei de dependència, desnonaments, atur, deutes, dèficit, servilisme als mercats, etc... De fet crec que molts dels que avui han optat per anar a treballar no són conscients de TOTS els motius. Com si no anès amb ells. Això em recorda a aquells que mai van a donar sang. Ja veureu, la vida dona mooooltes voltes.

TEORIA DE LA RELATIVITAT

Tothom parla sobre la vaga de demà. Molts fan la mateixa pregunta: Per què hem de fer vaga?. Però perquè no fem altres preguntes encara més importants: Per què hem d'aguantar l'actual situació? No serà que el Govern porta tot l'any fent vaga?.

BAIXADA I PUJADA DE MORAL

Tot i que encara queden una parell d'activitats, les festes del meu poble ja s'acaben per aquest any. Han estat 2 setmanes d'emocions, alegria i germanor. Precisament aquests són sentiments que han estat sempre presents en una de les activitats emblemàtiques des de fa 25 anys: La Baixada de Vehicles sense Motor. Nens i no tant nens construeixen la seva andròmina, sense motor, per desrprés tirar-se riera avall davant de les atentes mirades dels vilatans. Participen bàsicament els nens de les escoles bressol, els de l'escola de primària i els del institut. Però és oberta a tothom. El més important no és la Baixada en sí, sinó les hores que els pares/mares/nens/tiets, etc.. han destinat en la creació del vehicle. Això ha estat clau perquè les families es coneguin una mica més, per crear nous vincles, conectar amb altres maneres de pensar, treure de dintre l'esperit de cooperació i el treball en equip que tothom, encara que no ho sembli a vegades, portem a dintre. Encara falta molt per la següent Baixada, realment haig d'esperar 365 dies per sentir-me tant bé?. Fem un pensament a veure si de les coses més simples del dia a dia és pot treure tant de suc. Ara mateix vaig a comprar taronges.

BLOCKED IN THE BLOG

Estic en un punt en el que no sé si parlar de les eleccions finiquitades  a USA, o de la campanya que comença aquesta nit al nostre territori. Mentre penso sobre aquest dilema, us passo una coseta per a la reflexió. Som molts els que tenim la sensació de que sempre guanyen els mateixos. Això és el que sempre diuen els hooligans escocesos, no?

KNIFE IS KNIFE, La La La La La!

Quan pensava que ja ho havia vist tot, i que havia tingut tot tipus de vivències, va i ahir davant dels meus fills monto l’espectacle perquè era la primera vegada que em tallava amb un ganivet. L’escena va ser una mica patètica doncs vaig trigar en reaccionar i els meus fills van veure que ells no eren els únics que no entenien res. Sóc una persona que m’agrada menjar, i m'agrada menjar molt sobretot del que està bó. No tant per la qualitat, pel temps per cuinar-ho o pel seu preu de mercat, sinó simplement pel seu bon gust. Ahir després del plat de pasta i abans del iogurt vaig decidir tallar una mica de fuet pels meus fills i per a mi.  Doncs bé, vaig tallar alguna cosa més. Ara bé, pels meus c… que el fuet me’l vaig acabar, i tant! Amb això no es juga!.

SHE DRIVES ME CRAZY

Ahir quan conduïa, escoltava la radio (sí, senyores, de vegades podem fer dues coses a la vegada). Parlaven d'una enquesta seriosa sobre la conducció dels vehicles per la carretera i la ciutat, els (mals) hàbits, els accidents més freqüents, els insults més utilitzats, etc... Es van detenir per discutir i donar exemples sobre canvis de comportament de la gent quan agafa el volant. Vaig somriure, era del tot cert, feia només dos minuts que em vaig posar dels nervis per una mala maniobra del cotxe que tenia davant. Era una rotonda (ai! les maleïdes rotondes) i em vaig impacientar al veure que un conductora (doncs sí, era una dona en aquest cas) no tenia clar per on tirar i estava col.lapsant la rotonda. Reconec que quan agafo el volant em poso més agressiu i no empatitzo tant com quan tinc els peus a terra. El pròxim dia conduiré amb les cames per la finestra, a veure si puc tocar l'asfalt.

SOS TELEVISIÓ PÚBLICA

En aquests temps que estem vivint, hauríem de canviar la figura de 'l'home del sac' i la del 'coco', per la d'algun altre personatge més actual i conegut per tothom. Ara mateix n'hi ha de molt dolents, seria difícil triar un. O potser podríem fer els 'homes del sac' i els 'cocos', i aixi donar feina a tots. Ups, això seria també favoritisme, oi?. Mare meva quin lio!.
Ja sé que no hem de fer cas de tot allò que veiem o tot allò que llegim. Però feu-me el favor i mireu això. Més val unes imatges que mil paraules.

DUALISME AMERICÀ

No és una novetat si us dic que tinc poca simpatia pels Estats Units, tret d'algunes cosetes, la resta m'és indiferent, em preocupa o directament em treuen de polleguera. Parlar dels estats units és parlar de Dualisme en molts aspectes: 1. Són Els americans però també són els estadounidencs? / 2. Les seves pel.lícules les pots veure en DUAL / 3. Tenen una doble moral manifesta en moltíssims temes / 4. Republicans o Demòcrates. / ....  Doncs bé, em pararé en aquest últim tema. Com a ciutadà que visc i em relaciono amb altres persones,  en un entorn mínimament civilitzat, i que defenc la democràcia , em sembla penós que el Sistema Polític d'aquest i altres països com el nostre, es redueixi a només a la potencial governabilitat per part de dos partits o dues ideologies. Encara més, us haig de confessar que hi ha una frase del Bush (sobre el conflicte amb Bin Laden, les armes de destrucció massiva i altres radicalismes) que no hi ha manera que me la tregui del cap: ' O s'està amb nosaltres o contra nosaltres'.

Per cert, aquest concepte de frases que no les podem oblidar donaria per un nou programa a tv3 (tipus no me la puc treure del cap) que a part de tenir grans dosi  d'autoajuda, probablement seria de una qualitat excel.lent. Com moltes coses de la nostra tele.