en Tic i la Tac

Acabo de revisar algunes fotos fetes als meus fills en els últims mesos i, uf… quin subidón!!!!. Ja sé que els meus fills són els millors, els més guapos, els més… En això no hi ha discussió jeje. Però vull reflexionar sobre una altra cosa. Mirar fotos és un exercici molt interesant i emotiu. És un moment en la nostre vida en que ens parem per veure el moviment. Ens aturem per veure el pas del temps en les persones. És una evidència de que el temps passa molt ràpid i que només estem aquí de pas. Els meus dos fills són les agulles d'aquest rellotge que no para.